Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Germanes i germans estimats, amics tots que vos heu aplegat en aquesta bellíssima i
emblemàtica capella del Monestir de Santa Maria del Puig, lloc tan emblemàtic per a tots els
cristians valencians, des d’on el rei Jaume I l’any 1238 es dirigí a la València musulmana per
conquerir-la per a la cristiandat i incorporar-la a la civilització occidental: Bona gent!
Missa per la Pàtria. A la oració col·lecta hem invocat la gràcia de Déu sobre la nostra pàtria,
els seus governants i els seus ciutadans. La pàtria no la triem, ens es donada, en nàixer, com
una realitat espiritual. En la reflexió cristiana, l’amor a la pàtria és uns concreció del
manament que diu: “estima els altres com a tu mateix.” Conseqüent amb això, els concili
Vaticà II digué: que els ciutadans cultiven, magnànimament i amb lleialtat, l’amor a la pàtria,
prenent, però, “sempre en consideració el bé de la família humana. L’amor i el servei a la
pàtria formen part del deure de gratitud de cara als avantpassats i de l’ordre de caritat de cara
als conciutadans actuals”.
La realitat espiritual que és la pàtria està formada per diversos elements: unes persones que
constitueixen un poble amb unes institucions, una geografia, una història, una llengua, una
cultura. Els cristians, juntament amb altres connacionals, hem de ser responsables en la
recerca del bé comú d’aquesta realitat que és la pàtria, des del moment que el compromís cívic
és part integrant de la vida dels deixebles de Jesucrist.
Per això, els cristians i cristianes hem de treballar per créixer cada dia com a poble, unit en
allò que és fonamental i plural en la diversitat d’opcions manifestades lliurement segons els
valors i processos democràtics. Hem de treballar per una societat justa i una convivència
serena, per una economia equilibrada, per tal que tothom puga trobar uns feina digna. Hem
de treballar, també, per protegir ecològicament l’espai natural del nostre país i transmetre a
les generacions futures una natura neta i sana. Hem de treballar per conèixer, nosaltres
mateixos i les noves generacions, la història del nostre poble i l’aportació que ha fet al conjunt
dels altres pobles. Hem de conrear amorosament la llengua i parlar-la i escriure-la amb
correcció; hem de conéixer la nostra literatura, que juntament amb la història, ha forjat
l’ànima del nostre poble. Hem de conéixer i enriquir els diversos àmbits de la cultura i el
folklore dels nostres pobles, expressions de la nostra identitat. Qui perd els seus orígens, perd
la identitat.
Estimar la pàtria no només és un sentiment; és un compromís que cal dur a terme segons les
possibilitats de cadascú. Estimat la pàtria és buscar el millor per als seus ciutadans, és afavorir
que es puguen resoldre els conflictes per mitjà d’un diàleg sincer pensant en el bé comú, i és
també decidir el futur col·lectiu per mitjà de processos democràtics i pacífics.
Missa per la Pau. La pau, do de l’Esperit, ens fa vius en l’amor, en l’estima per l’altre, en el
sentir com a pròpies les necessitats i sentiments dels altres, començant per fer possible
l’existència i la satisfacció personals d’unes condicions de vida sense violència externa o
interna: viure en pau, viure pacificats és una necessitat de tota persona. Tots i totes estem
cridats a viure en pau, a ser constructors de pau. La realització del bé comú i de la pau passa,
en primer lloc, pel reconeixement de la vida humana i els seus drets més primers, de respecte,
formació-valors, autonomia personal i dels pobles, fins aconseguir la vida en pau amb Déu i
els germans. Estem fets per a la pau, que és un do de Déu.
Missa per la Justícia. L’Església com a tal església, no té el paper d’oferir soluciones concretes
i determinades als problemes socials, polítics o econòmics que es presenten a la societat enmig
de la qual viu i evangelitza. El seu missatge sí que ha de ser sempre oferir criteris d’actuació
civil i de la gestió pacífica dels conflictes. La justícia sola, si no es deixa impregnar per l’amor,
no serà suficient per aconseguir la pau i la convivència amb el respecte mutu i enriquidor de
tota convivència entre humans. L’Evangeli va més enllà de les solucions temporals i ens obri
a la gratuïtat i misericòrdia com a dimensió plenament humana. És en el món real, l’únic que
existeix, on hem de treballar, on estem cridats a ajudar a construir el Regne de Déu, a lluitar,
com a mínim, per la justícia.
Des d’ací, des d’aquesta església de Santa Maria del Puig, en el record de la nostra incorporació
al món occidental-cristià, agraïm a l’orde de la Mercè que òbriga les seues portes a aquesta
celebració, fita cabdal per als cristians i cristianes valencians. Que el retrobament constant i
patriòtic ens recorde sempre el nostre origen i la nostra identitat. I el record, per no ser volàtil,
cal concretar-lo en:
– Que treballem per una Església (pastors i fidels) arrelada al País i a la seua cultura i llengua,
servidora dels humils i dels pobres.
– Que des de la diversitat d’opcions sapiem treballar units en allò que més convé al nostre
poble.
– Que l’amor a València ens faça superar les divisions i els conflictes per mitjà d’un diàleg franc
i respectuós.
Santa Maria del Puig, Senyora de la Mercé, Mare de l’Església, Germana gran de la humanitat,
mireu el poble valencià que vos invoca i vos té per patrona, i intercediu per nosaltres davant
el vostre Fill Jesucrist. Amén!

Imatge: https://amigos-de-valencia.blogspot.com/2012/02/real-monasterio-de-santa-maria-del-puig.html