Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

1 d'abril de 2013
0 comentaris

Ha ressuscitat!, article del P. Bausset OSB, aparegut ahir a Informacion.es

Josep Miquel Bausset 

Cada any, la Pasqua, el “pas” de Jesús de la mort a la vida ens ompli de goig i d’esperança. Si durant la Setmana Santa hem contemplat el misteri de la Passió i Mort del Senyor, hui diumenge de Pasqua, (el diumenge de Pasqua), els cristians celebrem la Resurrecció, la victòria i el triomf de Jesús sobre el mal, el pecat i la mort.
Els pobles valencians vivim la Pasqua amb diverses tradicions. Una de les tradicions més esteses és l’Encontre entre la Mare de Déu i el Senyor Ressuscitat, que celebren molts pobles valencians. En els encontres, les imatges de Maria i de Jesús, acompanyades pels confrares, es troben a la plaça major del poble, en una processó que marca el final de les celebracions de la Setmana Santa. Una de les molts tradicionals Encontres, té lloc a Alcoi: de bon matí la processó dels Xiulitets o de la Santa Trobada i més tard el primer acte fester al carrer, la Glòria. 
Així com els Evangelis ens narren el trobament de Jesús amb Maria Magdalena (Jo 20:11-18) les dones (Mt 28:8-10) o els apòstols (Lc 24:36-43) no trobem cap narració d’un encontre del Senyor amb Maria, la seua mare. És per això que la devoció popular ha imaginat i representat aquest encontre entre la Mare Verge i el seu Fill, després de la resurrecció, com fa Sor Isabel de Villena, al capítol 237 de la seua Vita Christi. Aquest capítol, l’abadessa Isabel de Villena el titula “Com lo Senyor, ab tota la multitud dels Àngels e Sancs Pares, aparegué a la sua Caríssima Mare, e del inestimable goig e alegria de aquella”. L’abadessa de la Trinitat, escriu: “la Senyora vehent una tan delitosa e amable vista, defalli el seu cor d’alegria, e prostrant se en terra, adora la divina essencia. E lo Senyor, veent la Excellent Mare sua, la levala de terra e, agenollant se, volgue li besar la ma dient li: Yo so resuscitat, e veu me açi ab vos per alegrar de infinit goig la vostra sanctissima anima”. Certament que Sor Isabel de Villena, en la seua Vita Christi, narra a partir dels Evangelis la infància de Jesús i la seua vida pública, amb la seua mort i la seua resurrecció, afegint de la pròpia mà relats apòcrifs, que no trobem als Evangelis canònics. Així Sor Isabel de Villena, amb aquesta vida de Crist, fa una narració amena, plena de notes tretes de la vida quotidiana i de la tradició.
Cada any, la Pasqua, el goig pel Senyor Ressuscitat, ens ajuda a obrir nous camins de justícia, d’esperança i de fraternitat, i a renovar la nostra Església, que ha d’anunciar amb alegria el Crist, vencedor del pecat i de la mort. 
En la Pasqua, com ha dit el P. Abat Josep Mª Soler, descobrim un Déu que “ha volgut restaurar i conduir amorosament la humanitat dividida i sacsejada per la violència, desitjosa de ser alliberada del sofriment”. En la Pasqua, Jesús ve a consolar els cors entristits i a ensenyar-nos que, com a cristians, hem d’estar al costat dels qui ploren i dels qui sofreixen, per fer créixer en ells, l’esperança. La Pasqua ens dóna la certesa que el mal ha estat vençut i que Crist, eixint victoriós del sepulcre, ha trencat les cadenes que ens empresonaven a la mort! La Pasqua ens fa vore que la mort no té l’última paraula, perquè la vida i l’amor de Déu, sempre són més grans que la desesperança, el plor o el sofriment. Jesús en la seua resurrecció, ens demostra que la pedra del sepulcre (i tots tenim alguna pedra que tanca el nostre cor a la llum de Déu) pot ser apartada, per fer entrar en la nostra vida, el goig de l’amor de Déu! Per això, la Pasqua dóna sentit i plenitud a la nostra vida de creients!

PD: Tot seguit trobareu l’evangeli de hui, i el comentari de Joan Costa i Bou (evangeli.net). I la imatge és de English: Luca Signorelli – “Resurrection of the Flesh” (1499-1502). Chapel of San Brizio, Duomo, Orvieto.

Dia litúrgic: Dilluns dins l’octava de Pasqua

Text de l’Evangeli (Mt 28,8-15): En aquell temps, les dones, amb por, però amb una gran alegria, se n’anaren del sepulcre i van córrer a anunciar-ho als deixebles. Però tot d’una Jesús els va sortir al pas i les va saludar. Elles se li acostaren, se li abraçaren als peus i el van adorar. Jesús els digué: «No tingueu por. Aneu a anunciar als meus germans que vagin a Galilea. Allà em veuran». 

Mentre elles hi anaven, alguns de la guàrdia van entrar a la ciutat i comunicaren als grans sacerdots tot el que havia passat. Els grans sacerdots es van reunir amb els notables i prengueren la decisió d’oferir molts diners als soldats i donar-los aquesta consigna: «Feu córrer que els seus deixebles van venir de nit i van robar el seu cos mentre vosaltres dormíeu. I si això arriba a oïda del governador, ja el convencerem nosaltres que us deixi tranquils». Ells agafaren els diners i van complir la consigna rebuda. Aquesta versió dels fets s’ha escampat entre els jueus fins al dia d’avui.

Comentari: Mn. Joan COSTA i Bou (Barcelona, Espanya)

Les dones, amb por, però amb una gran alegria, se n’anaren del sepulcre i van córrer a anunciar-ho als deixebles

Avui, l’alegria de la resurrecció fa de les dones que havien anat al sepulcre missatgeres valentes del Crist. «Una gran alegria» senten en llurs cors per l’anunci del l’àngel de la resurrecció del Mestre. I surten “corrent” del sepulcre per anunciar-ho als Apòstols. No poden restar inactives i els seus cors explotarien si no ho comuniquen a tots els deixebles. Ressonen en les nostres ànimes les paraules de Pau: «La caritat de Crist ens urgeix» (2Co 5,14).

Jesús s’hi fa “trobadís”: ho fa amb Maria Magdalena i l’altra Maria —així agraeix i paga Crist la seva gosadia de cercar-lo de bon matí—, i ho fa també amb tots els homes i dones del món. I més encara, per la seva encarnació, s’ha unit, en un cert sentit, a tot home.

Les reaccions de les dones davant la presència del Senyor expressen les actituds més profundes de l’ésser humà davant Aquell que és el nostre Creador i Redemptor: la submissió —«se li abraçaren als peus» (Mt 28,9)— i l’adoració. Quina lliçó per a nosaltres de com hauríem d’estar també davant el Crist Eucaristia!

«No tingueu por» (Mt 28,10), diu Jesús a les santes dones. Por del Senyor? Mai, si és l’Amor dels amors! Temor de perdre’l? Sí, perquè coneixem la pròpia feblesa. Per això ens aferrem ben fort als seus peus. Com els Apòstols en la mar embravida i els deixebles d’Emaús li demanem: Senyor, no ens deixis! 

I el Mestre envia les dones als deixebles per veure’l. Aquesta és també tasca nostra, i missió divina des del dia del nostre bateig: anunciar Crist per tot el món, «a fi que tothom pugui trobar Crist, per a què Crist pugui recórrer amb cadascú el camí de la vida, amb la potència de la veritat (…) continguda en el misteri de l’Encarnació i de la Redempció, amb la potència de l’amor que n’irradia» (Joan Pau II).

Més articles…
23.12.2009 | 7.05
Diumenge i demà dilluns…
07.05.2006 | 6.23
A General

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.