Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
8 de setembre de 2009
2 comentaris
Ha mort un gran patriota
Ahir deixava escrit al facebook una nota breu (dues frases) per tal de dir que havia mort mossén Antoni Sanchis Martínez i que avui, si Déu volia, assistiríem al seu soterrar a l’església parroquial de San Llorenç d’Albaric. i l’Associació Cultural la Garrofera d’Alcúdia de Crespins em deixava una nota en què deia el que us he escrit de títol d’aquest apunt. I així ha estat.
A les 10h00 ens hem desplaçat per acompanyat la família, amics i coneguts d’Antoni. Hem trobat l’església parroquial amb l’ajuda de persones que també s’hi adreçaven. I hi hem entrat al temple. Ens hem acostat al fèretre per tal de veure’l per darrera vegada i pregar uns minuts breument. Després ens hem assegut en un banc. Hem vist com arribàvem sacerdots per tal de celebrar la missa de comiat de mossén Antoni (han estat una cinquantena de sacerdots… podrien haver estat més si no haguera sigut avui la Natvitat de la Mare de Déu i que a molts pobles se celebren avui les festes patronals). A poc de començar la Santa Missa ha fet acte de presència l’Arquebisbe, Monsenyor Carlos Osoro, i quasi a les 11h00 l’amic i bisbe emèrit de l’arxidiòcesi de València, Monsenyor Rafael Sanus.
En ser les 11h00, ha començat la celebració eucarística. Haig de dir -i ho he dit ja més d’una vegada- que aquest arquebisbe, en pocs mesos, ha fet més pel valencià a la litúrgia que l’anterior (Don Agustín) durant els “quasi” tretze anys que ha estat a la nostre Seu Valentina. La concelebració ha estat en valencià fins l’Evangeli (amb totes les mocions dites en el particular valencià d’un home nascut a Cantàbria), després ja ha passat al castellà. Evidentment ens haguera agradat que tota la c elebració haguera estat en la nostra llengua, aqueixa llengua que escoltà mossén Antoni de sa mare (com molt bé ha resaltat Rafael Sanus en l’homilia).
L’homilia ha estat pronunciada per Rafael Sanus a petició personal de Carlos Osoro, així ho ha volgut destacar Rafael. I ha estat una semblança calorosa d’estima al sacerdot, valencià i persona que ha estat mossén Antoni Sanchis Martínez durant els seus 86 anys de vida terrenal. Ha fet referència al llibre Despullament eclesiàstic d’un capella septuagenari, obra de N’Antoni, que he tingut la sort de posseir i llegir. I ha contat alguna anècdota extreta del llibre. I una que, almenys no recorde si la conta al text mossén Antoni. Un dia, abans de cantar missa, el Rector del Seminari, nascut a Algemesí, un poble del costat d’Alberic, solia posar com a penitència als seminaristes resar una estació del Calvari. I N’Antoni, en escoltar aquesta penitència, exclatà a riure. El rector li preguntà per quin motiu reia. I li contestà: “Sempre m’envia a l’estació. A vore quan m’envia a l'”aparcadero“. Així era mossén Antoni.
Una altra cosa que ha estat molt valent Sanus de dir a l’homilia al voltant de l’etern” “problema” de la nostra llengua a la litúrgia ha estat que espera de Don Carlos Osoro que solucione ja d’una vegada aquesta situació d’absència quasi absoluta del valencià a l’Església, que li consta que té voluntat per fer-ho i autoritat i que l'”etern problema” té molt fàcil solució. Esperem que N’Antoni Sanchis ens tire una maneta des d’allà on estiga.
PD: Us deixe l’article que ha publicat avui Jesús Huguet a Levante-EMV Antoni Sanchis Martínez. Adéu, Mossén.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Aquest estiu han mort també dos homes bons catalans, el pare jesuïta Pañella, fundador d'”Arrels” al Raval i el germà de la Salle Casanovas, fundador de l’escola “Cintra”, també al Raval. Obres que donen un nou significat al cristianisme del nou segle. Descansin en pau acompanyats del nostre agraïment i admiració.