Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Sabem que la vida social està formada por una espessa xarxa d’interessos de persones, col.lectius i organitzacions. Interessos que entren en conflicte uns amb altres. I com el conflicte és inevitable, la política i els polítics són inevitables, és a dir, necessaris, encara que en moltes ocasions ells mateixos són el conflicte mateix per resoldre. A qui gestiona la política el fem responsable de quasi tot quant passa, siga el que siga. I és cert que aqueixes persones en els seus càrrecs polítics tenen una gran responsabilitat en el bo i el dolent del que passa.
Però els polítics no són amos de la política, ja que aquesta ens pertany i li pertoca a tota la ciutadania. No podem encongir-nos de muscles i limitar-nos a criticar i votar-los ¡, o no, cada quatre anys. Si som gent decent hem d’implicar-nos en la política, en el compromís social i polític, en el col.lectiu. Únicament aleshores (és a dir, si ens llancem al rotgle del compromís i no veiem els bous des de la barrera) aconseguirem polítics decents i una societat decent.
Diu la lletreta d’un fandango: “Tengo las manos vacías/ de tanto dar sin tener/ pero las manos son mías”… No podem reduir-nos a ser simples “contribuents” a l’espera que Administració i polítics de professió facen després el que vulguen amb això que hem contribuït. Si vivim passivament i repetim com papagaios les consignes que ells ens dicten, les nostres mans quedaran buides amb les seues vanes promeses. No, “las manos son mías” i seré capaç d’actuar solidàriament sense esperar miracles. Ser decent és buscar el bé comú i realitzar-lo conjuntament.
La participació social no es delega i no vull deixar-la més en la papereta del vot. Al simple votar l’anomenen “democràcia representativa o parlamentària”, Però -a més i molt més que això- democràcia és participar, és el “govern del poble”, doncs això significa la paraula democràcia. Perquè “las manos son mías” no vull que me les amputen, vaig a comprometre’m, vaig a actuar perquè no vull ser una marioneta; vull ser i sóc actor en la vida col.lectiva.
En aquest sentit de no escapar-nos de la nostra responsabilitat social i per a implicar-nos en política amb decència, vull recordar algunes frases del dramaturg i poeta alemany Berthold Brecht (1898-1956):
“L’analfabet polític és tan ase que s’enorgulleix i s’ensampla el pit dient que odia la política. No sap que de la seua ignorància política naix la prostitució, el menor abandó i el pitjor de tots els bandits, que és el polític corrupte, mamarratxo i lacai de les empreses nacionals i multinacionals.
Sobretot examinen l’habitual. No accepten sense discussió els costums heretats. Davant els fets quotidians, per favor, no diguen: ‘És natural’. En una època de confusió organitzada, de desordre decretat, d’arbitrarietat planificada i d’humanitat deshumanitzada… mai diguen: ‘És natural’, per tal que tot puga ser canviat.