Els Papers de Santa Maria de Nassiu

No necessitem fer res per conquerir Déu. No necessitem guanyar mèrits, ni fer res perquè Déu ens premiï. Perquè ens doni un premi. Això ja està aconseguit i regalat per Jesús.

Al jove li costa conquistar la núvia però després ja es tracta de viure aquest amor, de sentir-nos estimats per Déu.
 

Quantes vegades ens passem la vida queixant-nos: del fred, de la calor, de la nit, de la sequera i de la pluja, dels veïns, d’un familiar, d’alguna cosa que em passa. És que veiem i sentim la vida com una obligació, no com una sort, no com un do. I nosaltres a acollir i a gaudir d’aquests dons. Com? Compartint amb els altres.
 

Em deia fa pocs dies un senyor que viu a casa meva “jo crec que la Providència sempre em socorre”. I li vaig dir, “el que passa és que hi ha moltes persones a través de les quals Déu t’ajuda”: És molt important el sentir-nos Déu i mans seves.

És fonamental el tenir l’experiència de sentir-nos estimats, volgut. I llavors és com quan tenim ple el dipòsit. Si obrim l’aixeta, surt l’aigua. Si obrim el cor surt tot gratuïtament, sense esperar res a canvi.
 

Diem “gràcies”. I és una expressió plena de sentit. Reconèixer tot el que rebem, vivim, acollim.
 

Quant hi ha d’agraïment, de gratuïtat en la vida. Simplement vegem la vida d’uns pares. Com canvia la vida de nuvis a casats amb fills. Arriba l’experiència de donar-se sense cobrar res a canvi.
 

Gràcies per llegir això. És una sort per a mi i espero, per a vosaltres