Els Papers de Santa Maria de Nassiu

No sé a quin foc atendre: hi ha tant problema! Cada segon creix el nombre de refugiats i els països d’on ixen persones cercant mantindre la vida. Sembla que està cremant la humanitat i és cert que tant de foc ens ofusca amb la seua resplendor.

Sent la impotència. Com i qui va a arreglar aquesta humanitat? És tan gran la parva de trillar que no arribem a tots els extrems.

I la temptació més senzilla i còmoda és dir: quin folló d’humanitat!. I quedar-nos creuats de braços, lamentant la situació.

És una temptació normal que em ve, esperar que siguen altres persones o institucions qui ho arreglen. I és cert que hi ha una administració, uns governs, uns organismes que són els principals responsables.

Però quan hi ha foc, a més de les mànegues i el material dels bombers, també serveix qualsevol ajuda que prestem als afectats. No entenc com els organismes oficials, els poders polítics i governs, els comités de la pau,… no es proposen parar i solucionar d’arrel. Em pregunte amb ingenuïtat: qui trau benefici d’aquesta realitat? Avui exigesc un poder mundial capaç de posar justícia i ordre.

Però agafe el meu calder d’aigua per a col.laborar un poc a apagar el foc de ls societat. Quan esdevé  al poble, ens posem en cadena i anem passant-nos l’aigua, o traient els estris de la casa incendiada.

Arriben els refugiats. Està havent-hi una resposta molt gratificant. Jo pense que és un moment clau de la història, que està girant el món i fent una volta.

M’acontente amb poc: que cada família, cada parròquia, cada confraria, cada congregació, cada monestir aculla una família, o similar, de refugiats. Sent tan seriosa la situació que crec que pot ser una oportunitat per a canviar a positiu la marxa de la història, però si ens hi impliquem seriosament.

No entenc per què aquesta mateixa actitud d’acollida no l’anem tenint amb els vianants, emigrants,  persones del carrer… Potser hi ha hagut menys soroll de botzines i de fotografies?

Sona la sirena dels bombers (la premsa, les declaracions, els discursos…). Però l’important és que arribe l’aigua. I ací, encara que siga solament un got, tot ve bé. Per acollida als altres. Però també perquè pot estendre’s el foc molt lluny.

Imatge: https://tomba-que-gira.blogspot.com/2012/06/sant-joan-foc-nou.html