Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

21 de febrer de 2020
0 comentaris

Fer-se gran sense fer-se vell (i II)

Una persona comença a envellir, quan perd la il.lusió per viure, quan perd la motivació per les coses, quan tot tant se li’n fa. Amb aquesta definició d’envellir, que no ha necessàriamentque de vore amb l’edat, podem comprovar que joves de 30 anys podrien ser més vells que una persona de 80. És importantíssim curar la condicióm física, si no volem que el nostre cos ens passe factura i els anys que Déu ens regala acaben sent un calvari: gimnàstica, estiraments, però també grans passejos, eixides a la muntanya. En aqueix mateix sentit l’alimentació complementa l’estat físic. Compte amb grans dinars, sopars, amb begudes alcohòliques, greixos. Aqueixos hàbits condicionen l’estat en què arribe a una edat avançada.  Però una menció especial a la cura de les facultats mentals.

El cervell, així com qualsevol altre òrgan del cos, com els músculs, si no s’exercita es van atrofiant. Per això exercicis mentals, sudokus, mots encreuats, sopes de lletres, aprendre un idioma, exercicis de memòria, música (escoltar o tocar un instrument). En el foment de les facultats mentals ocupa un lloc importantíssim la relació amb altres persones. Cura amb aïllar-se, per comoditat, perquè a l’hivern no belleix eixir. Organitzar activitats en el Centre de Participació Activa (Llar de Persones Grans). Jugar a les cartes està bé, però no és suficient. Xarrades sobre temes que ens afecten, cine fòrum… Menys braser i poca televisió. En definitiva mantindre desperta la il.lusió per viure els anys que Déu ens done.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.