Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
Arran de TELEMADRID (PePera total)
Ací teniu els fragments:
ACatalunya no es pot estudiar en castellà". Aquesta ha estat la gran
consigna que la premsa afí al Partit Popular ha escampat durant aquesta
setmana passada a Madrid aprofitant el reportatge que la televisió
pública de la comunitat ha difós. Ciudadanos de segunda, es
deia. Una manera com qualsevol altra de publicitar el partit Ciutadans
abans de les eleccions municipals. Amb una mica de sort els ciutadans
de segona en aquest país no arribaran al 3 per cent en les pròximes
eleccions. No cal perdre-hi gaire temps. A Catalunya es pot estudiar en
castellà, a Catalunya s’estudia en castellà i a Catalunya, encara, els
alumnes que acaben secundària dominen més bé el castellà que el català.
A Catalunya, fins i tot, es pot parlar al Parlament en castellà. Hi ha
uns altres ciutadans de segona. Els que no poden llegir cap prospecte
de cap medicament en català. Els que no poden acudir a cap jutjat i
expressar-se amb tranquil·litat en català. Els que no poden anar al
cinema en català. Els que no poden mirar més de tres canals de
televisió, digital o no, en català. Els que no poden accedir a la
cultura universal en català. Els que no poden treballar en català. I
els que no poden demanar un tallat en català. Però aquests segonejants
no interessen a Telemadrid. Ni a El Mundo, que ven els seus
productes esbiaixats i sectaris a les cadenes públiques sense que ningú
clami al cel. Aquests eterns secundaris ni tan sols interessen del tot
als grans poders que es mouen a Catalunya. Només dues preguntes. Hi ha
cap metge a Catalunya que hagi estat despatxat de la feina per no voler
o per no saber expressar-se en castellà?
I ara vénen les preguntes que plantejava Vicent Sanchis i que vull traslladar-los a tan "insignes" personatges:
Per què Telemadrid i El Mundo no s’interessen pels ciutadans de
segona valencians que no poden estudiar en català?
Per què aquests dos
bassals de sectarisme i d’espanyolisme agressiu no es preocupen de la
mateixa manera per tots els que no poden fer ni un pas en el seu idioma
a Alacant o a València?
Qui pregunta ja respon. No cal rodar més la
bola. Cada dia ens en donen, de lliçons de nacionalisme. I mira que
eviten dir-se’n.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
que facin els reportatges que vulguin que diguin el que vulguin, no hi donem mes voltes al mateix de sempre ni ens estimen ni ens estimaran mai, crec que fins i tot si renuncièssim a tot el que representa ser català , encara els hi quedarien recels per venir d’on venim.fem pedagogia a casa nostra i a la resta del món, de qué som i qué volem i deixem-nos de com ens veuen uns quants que són una part molt petita d’aquest món, i que fora d’ells també hi ha vida.