Els Papers de Santa Maria de Nassiu

És solitària, en mig de la partida del Miracle, pròxima a la sèquia de Rascanya, qui des de la nit de la memòria col.lectiva conta la història següent, narrada el 6 de maig de 1962 per un camperol a Luis B. Lluch Garín:

“On està l’ermita hi havia abans una casa de camperols; que tot això era en temps dels moros doncs els cristians arribaren amb una nau molt gran en què duien Sant Cristòfol, i com la mar arribava fins ací desembarcaren el sant i el soterraren en la quadra per tal que no l’agafaren els moros. Però se n’oblidarem, caminant el temps, i tots els animals que entraven a la quadra morien. Clar! Com anaven a viure si estaven patejant sobre el sant? Què serà? Que no serà? Doncs dedideixen cavar a veure què passa… i es troben el sant i li construeixen l’Ermita”.

La història evoca l’arribada d’un vaixell l’any 683 i el descobriment de la imatge el 1442, contruint-se una ermita amb el seu pou, que fou derrocada, alçant-se el 1881 l’actual, restaurada el 1939. Alguns d’ells, amb els corresponents benefactors, es troben es escrits en els taulellets de la façana, on s’alça el frontó triangular amb un xicotet òcul, espadanya que sustenta una campana i creu metàl.lica, com a remat. L’interior rectangular conta amb l’altar dedicat al titular, pintura de la Mare de Déu del Roser i porta d’accés a la sacristia, on es troba un panell ceràmic datat el 1851, s’hi representa l’arribada del sant.

Lectura: Eclesiastés 3, 1-8

Tot té seu temps, davall del cel hi ha un temps per a cada cosa:

Oració; Pare. Amb els peus anorats en els terrossos medite les teues paraules: “Tot té el seu moment i davall del cel hi ha un temps per a cada cosa ; temps de nàixer i temps de morir, temps d’arrencar i temps de plantar”. Eleva la mirada el camperol, rega, espera, sembra, arrenca l’herba, espera, cull, espera, per tal de nou iniciar el cicle de la vida. I tu en tot temps mires, esperes, ames. Tu ets, nosaltres passem.