Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Així, sense més precisions, es presta a equívocs determinar per on van a anar els trets d’aquest comentari. Podrien derivar-se pels dolls d’arena que tant s’utilitzen en recuperació de monuments arquitectònics de pedra o podria tractar-se de dolls líquids o podríem utilitzar el vocable com a insult argentí o parodiar en cert mode Descartes “Doll ergo sum” o el que és el mateix “doll doncs existesc” o recordar expressions populars que atribueixen a la paella el xin-xorreig de l’oli en ardent fregit de l’all, xurros, ous fregits amb pebrot morró o la ceba davant els efluvis de la qual ploren els ulls.

Però elegeixen altres camins els nostres comentaris hilarants. El doll és una de les considerades unitats de mesura poc “precises” com el raig, la mica o la cullereta. És confús aplicar la recepta de cuina: “un raig d’oli”, “una mica de sal”, una embosta de farina” “una mica de llet”… Quines unitats de mesura són aqueixes?

El més famós de tots els dollets és, sense cap dubte” el dollet emblema de Brussel.les, que mostra a tots els curiosos turistes un xiquet orinant, el Manneken Pis. L’ha vist tot el món i com esdevé infinitat de vegades, la gent descobreix la mítica imatge en bronze d’un xiquet xicotet fent pis sense més, amb tota naturalitat i desimboltura. A mi em picava moltíssim la curiositat. Em deien “cal veure’l i cal fer-li unes fotos, amb la mà al muscle per a mostrar les dimensions del xiquet”. I és decebedor escoltar els digues dels turistes que es retiren lamentant “doncs vaja, a què ve tanta història i propaganda, què significa açò…”. I les recomanacions per a no reconéixer l’errada: “no hi vages, no hi vages perquè et va a decebre”. Jo arribí amb unes espectatives molt altes, amb unes ganes enormes de conéixer el famós xiquet del dollet i em trobe amb… la veritat que no mereix la pena immortalitzar allò en vídeos i mòbils.

Existeixen, la veritat, altres dollets més transcendentals com el dollet de l’eixugaparabrises del cotxe. Aqueix dollet sabonós i perfumat que sempre abelleix usar, però sempre es demora utilitzar-lo. Si el vidre està net, no convé fer-lo servir perquè el vidre queda esquitxat i si està brut tampoc és bon moment perquè fa un fang asquerós. Si tens el parabrises ple de mosquits aixafats, pols i arena, això és quasi argamassa. Si li tires un dollet d’aigua, forja i esdevé ciment. Aleshores, usar el dollet per a què serveix? Per cert que hi ha algunes persones que escupen tant en parlar que haurien de posar-se eixugaparabrises en l’interior del cotxe per a evitar las boires que poden minvar la visió diàfana als conductors, possible causa d’accidents.

Desconec si els parabrises dels avions tenen instal.lats dollets encara que pot ser que no siguen molt pràctics ja que els avions ja no xoquen amb insectes sinó amb elements més sòlids i es fa necessari que el pilot estiga a l’aguait, atent a la seua tasca i als imprevistos.

Als xiquets els pirren els dollets de les pistoles d’aigua. Semblen armes amb motxilles, vàlvules, compressors… dins de poc els bombers acudiran a realitzar la seua tasca amb pistoles d’aigua, el que caldrà valorar (segons la dita popular) abans perquè el que juga amb foc es fa pis en el llit després.

Ací, en la nostra terra, els dolls més valorats i recorreguts són els de bota de vi i porró per a refrescar el gaznate. Si és fresc, jove i de la Rioja vos garantesc satisfacció i reenganxament.

De la fotografia:

Autor: Òscar Giralt

Galería: Horta-Guinardó

Fecha de captura: 12/06/2015

Nombres: Les Rieres d’Horta