Els Papers de Santa Maria de Nassiu

El que convé fer és parlar amb calma sobre els nostres valors o principis. Açò evitaria el sofriment que acompanyan a alguns diàlegs interns. Si no ens comuniquem el que pensem i/o sentim es dóna el fet de conviure amb persones a qui no arribes a conéixer; es conviu com les pedres juxtaposades, però no hi ha unió ni sintonia ni goig de donar-se i rebre; sense la qual cosa la vida és poc grata. I ahí es conreen els diàlegs interns. Aquests tracten amb freqüència sobre els que no actuen conforme a les nostres normes o conviccions. Durant el diàleg o soliloqui un li dóna voltes a aquestes situacions recents o passades, fa més o menys temps. Aquests diàlegs estan carregats de sentiments i poden arrossegar a conductes inadequades. Per això allò sa seria parlar de quines són les nostres normes i quines són les normes de l’altre.

A. Acció: algú et xiula quan vas amb el cotxe. Mires i veus que fa mala cara.

S.Sentiments: Sent ràbia, enuig, ira, por.

Pensament: Si no ha tingut cap perill en la meua maniobra l’imbecil aquest! No l’he estorbat en res. (no fa servir paraules; sols pensa i parla amb ell mateix).

C.Conducta inapropiada: Serà ximple. Què s’haurà cregut aquest babau. No li vaig a fer ni cas.

S.Sentiments: Encara sent ràbia, però menys intensa. Seguesc sentint por. (Parla ell sol) Però és menys intensa.

C.Pensament racional: És millor que em controle. No vull contestar xiulant-li. És millor no encendre la disputa ni insultar. No vull descontrolar-me dient o fent el que seria mostra d’una persona immadura. A més, aniria en contra dels meus valors de respecte, de no violència. Preferesc  anar-me’n sense mirar-lo.