Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Aquesta vesprada a les 19.30, la Mancomunitat de Municipis de la Ribera Alta, atorgarà el seu Guardó a títol pòstum al benvolgut professor Josep Lluís Bausset, mort el passat 3 de juny.

Els mèrits, el treball, la passió del professor Bausset pel nostre País, per la nostra llengua i per la nostra cultura, ja són ben coneguts! Home compromès des de jove en el redreçament nacional de la nostra terra, Josep Lluís Bausset ens és model de tenacitat, de treball discret i silenciós, de constància en la lluita per un món millor, d’il·lusió i de compromís per la llibertat.

Professor d’institut, activista cultural, aficionat i divulgador de la Pilota Valenciana, tertulià i lector incansable, melòman i home de lletres, periodista i polític, el professor Bausset va ser sobretot un home bo, lúcid i respectuós, model de tolerància amb els qui no pensaven com ell, però ferm en la defensa de les seues idees. Al llarg de la seua vida, el professor Bausset ens va ensenyar a estimar el País i a no donar-nos mai per vençuts.

Vaig tindre la sort de tindre’l de professor de Ciències Naturals a l’Institut de Carlet (un magnífic Mestre) i des d’aleshores, a més de professor, va ser sempre un extraordinari amic!

Després de molts anys d’acabar els meus estudis, un dia a l’Alcúdia, prenent cafè amb una amiga el vaig vore passar i vaig córrer a saludar-lo. Ell no em recordava, però em preguntà: “Dis-me, xiqueta. Jo a tu t’he ensenyat alguna cosa”. I li vaig respondre: “A mi? I tant! Potser no me’n recorde del que hi ha dins d’una granota, però vostè em va contagiar el seu respecte per la natura, per qualsevol ésser viu, i el respecte per nosaltres mateixos! ”. Ell es girà a la meua amiga i li digué: “Açò és la major satisfacció que pot rebre un professor. Veure que allò que pretenia ho ha aconseguit, encara que siga en un sol alumne”.

Amb 101 anys, un mes abans de morir, encara va vindre a Alfarb a la presentació de La vella locomotora, el meu últim llibre. Un mes abans, jo havia anat a l’Alcúdia per portar-li la meua obra, per si no podia vindre el dia de la presentació. Em digué que faria tot el possible per acompanyar-me eixe dia. I així va ser! Ja la seua salut estava molt dèbil, però tenia el cap clar i els ulls li brillaven, plens d’il·lusió, per l’amistat que compartíem!  

Enguany serà el primer any que, amb tristesa, no rebré (no rebrem tants amics seus!!) la seua felicitació: “En aquestes festes de Nadal, Cap d’Any i Reis, la família Bausset-Verdú té el gust de saludar a vostè i a la resta de la família, i oferir-se seu i de la Pàtria”.

La Mancomunitat de Municipis de la Ribera Alta s’honora ella mateixa, honorant un home bo! Un Mestre honest i senzill! Un Homenot que, amb fets més que amb paraules, ens va ensenyar a estimar el nostre País i la nostra llengua.      

M Rosa Diranzo

                                                         Exalumna del profesor Bausset