Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

30 de juliol de 2011
0 comentaris

El compromís solidari (i 2)

    Solidaritat no és la caritat de l’almoina tranquil.litzadora de consciències, sinó que és l’anàlisi clara i la denúncia rotunda de les estructures que provoquen pobresa, marginació i dolor. Gran part de la societat realitza, elogia i fins i tot premia la solidaritat almoinera, però no suporta ni aplaudeix la solidaritat crítica. Com deia el bisbe brasiler Helder Càmara: “Si done pa a un famolenc em diuen sant, però si pregunte per què no té pa.. em diuen subversiu”.

     El compromís solidari ens duu a adoptar un estil de vida sobri i senzill, a prescindir de coses supèrflues, a procurar no caure en allò que critiquem, a predicar amb l’exemple propi. Solidaritat és un sentiment gratuït perquè u se solidaritza sense esperar res a canvi i fuig del criteri comercial de “et done per tal que em dónes”.

     Apostem i treballem per una societat acollidora, on hi haja lloc per atots sense exclusions. Perquè no som fatalistes i creiem que la realitat es pot canviar, fem el que està en les nostres mans per tal d’assolir-ho. “Són coses xicotetes. No acaben amb la pobresa, no ens trauen del subdesenvolupament, no socialitzen els mitjans de producció i de canvi, no expropien les coves d’Alí Babà… Però tal vegada desencadenen l’alegria de fer i la traduesquen en actes. I, al cap i a la fi, actuar sobre la realitat i canviar-la, encara que siga un poquet, és l’única forma de provar que la realitat és transformable” (Eduardo Galeano).
 

Que no mora l’alegria
19.02.2009 | 12.32
Escola i societat
13.11.2006 | 11.42
A General

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.