Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

2 de juny de 2011

0 comentaris

El compromís social

Aquest text l’escric en homenatge a En Vicente Garrigues Sáez, sacerdot que faltà ahir i amb qui m’unia una amistat forjada des de la dècada dels 70. ACS

“Tot el que és humà em fa i m’interessa”, així pensen els que no passen de llarg davant de la realitat. Els que estan disconformes i es revolten davant una realitat mai acabada ni perfecta, sinó sempre deficient i per fer. “Atureu el món, que jo baixe”, açò és el que pensen, en canvi, aquells que passen dels problemes aliens i no es claven en embolics socials, els que únicament cerquen el benestar particular o el benefici propi. Per això, davant qualsevol proposta, per tal de fer alguna cosa units responen: “Açò no és el meu problema” i caminen per la vida amb el desencant o el derrotisme pessimista que res es pot canviar. Ambdues posicions delimiten el tema del compromís social.

Estem convençuts que és possible canviar el que va malament. Però el canvi no vindrà de miracle, ni per evolució mecànica de les coses, sinó per la voluntat decidida dels que ens sentim inconformes i rebels i no romanem com a espectadors passius. Perquè la tossuda i dura realitat d’un món que no va bé per a les grans majories:

-ENS INTERPEL.LA si tenim orelles obertes per tal d’escoltar el clamor de quants pateixen lluny o prop de nosaltres i no les taponem amb els suaus cotons de la indiferència o la diversió.

-ENS COMMOU si tenim el cor i els sentiments propis de persones que es reconeixen en els seu proïsme i no ens endurim amb la cuiassa de la cartera i de l’egoisme.

-ENS IL.LUMINA i ens fa més lúcids per tal de comprendre les causes i les arrels de les situacions i per tal de cercar juntament amb altres persones les solucions apropiades, amb tal que els nostres ulls no es ceguen amb la brillantor del consum i del gaudi individualista.

-ENS ESTIMULA a ser inconformistes i rebels amb paraules i amb fets, si no ens aburgesem tancant-nos en el càlid racó de la privacitat narcisista i no ens posen a bon resguard de riscos i problemes.

-ENS IMPULSA a somiar desperts, a ser utòpics, a volar alt, si no ens resignem com un Sancho Panza qualsevol a menjar, viure i morir sense pena ni glòria.

El compromís s’alimenta de les utopies. Les utopies no són bogeries sense sentit. Les utopies no són quelcom impossible d’aconseguir, sinó quelcom que encara no és però esdevenir. Solament cal voler i caminar en la direcció correcta. Ser utòpics és forçar les fronteres del possible per tal que puga arribar el que sembla impossible.

PD: D’uns papers de Santa Maria de Nassiu.