Els Papers de Santa Maria de Nassiu

El primer terç del segle XX foren anys de plenitud de la vida parroquial, que es van veure interromputs amb l’esclat de la Guerra Civil Espanyola. L’estiu del 1936 l’església fou saquejada. Mobiliari, ornaments i vestimenta litúrgics foren trets de l’interior, alguns foren confiscats o robats i molts altres es portaren a cremar en un descampat. Es van salvar unes poques peces, com el mosaic de la Mare de Déu de l’altar major, que havia finançat el papa Lleó XIII, els sepulcres de Radulf i Bernat Tallaferro, o les pintures del baldaquí. També es profanà la tomba del bisbe Morgades. Però l’arquitectura de l’edifici va ser respectada. Foren assassinats aquells dies sis preveres de la parròquia, l’organista Manuel Caballeria, el conservador del Museu Folklòric Josep Raguer, Josep Santanach, els germans Damià i Vicenç Torrents i Ramon Vilalta.

La postguerra va suposar un retorn a la pràctica religiosa, que va ser especialment intensa en aquells anys. Així mateix, s’inicià, a poc a poc, la reposició del mobiliari i la imatgeria i la reparació dels desperfectes del 1936. La nova làpida de la tomba del bisbe Morgades es va instal·lar el 1952. L’església passà a acollir el reliquiari de Sant Eudald (1939), que es col·locà a la capella de Sant Joaquim.

Entre els anys seixanta i vuitanta es van celebrar a la basílica actes rellevants: els setanta-cinc anys de la fi de les obres de restauració (1968), el mil·lenari del naixement de l’abat Oliba (1971), el mil·lenari de la tercera consagració (1977), la inauguració de la nova tomba del comte Guifré (1982) i la celebració dels mil cent anys de l’església abacial (1988). El 2008 es van commemorar els mil anys de l’abadiat d’Oliba. També va tenir lloc la fundació del Patronat del Monestir (1985), que ha fet una meritòria tasca en la conservació i restauració del monument. El formen el Bisbat de Vic, la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Ripoll i la Diputació de Girona. En els darrers anys destaca sobretot la intervenció al claustre (2005-2011), amb la restauració de la galeria romànica i el repicat dels murs, sota la direcció de l’arquitecte Josep Arimany i la supervisió del Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya. El lapidari del claustre es traslladà a l’antiga l’església de Sant Pere. També s’ha inaugurat una nova seu per al Museu Etnogràfic de Ripoll (2011), successor de l’Arxiu Museu Folklòric de Sant Pere (1929). El 2013 s’obrí al públic el Centre d’Interpretació del Monestir, a la capella de la Congregació (recuperada dins l’església de Sant Pere) i se celebrà un simpòsium internacional sobre la portalada.