Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Aquesta setmana vaig participar en un funeral com un cristià més, i vaig sentir que aqueixa celebració em recordava una altra forma de viure a Déu. Em va sonar a costum, a fórmules fetes, a tractar de convéncer Déu en favor del difunt.

Diu una senyora del meu poble que “Déu va malament de memòria”, i pot ser que duga raó perquè ens passem mig funeral i mitja eucarístia dient-li: “recorda’te’n…” És possible que calga recordar-li les coses i sobretot el nom dels seus fills. I tot perquè pensem que ha de donar-nos un cop de mà, ja que sembla ser que la salvació de Jesús no siga bastant.

Així ens passem la missa dient no sé quantes vegades: “El Senyor siga amb vosaltres”. I així seguim al llarg de la celebració i ni tan sols després de la paraula, després de la comunió descobrim que “ja” està amb nosaltres i en nosaltres. És curiós, perquè seguit diem en el prefaci “en Ell vivim, ens movem i existim”.

Li van fer una renyina perquè en una celebració de la vida, la mort i la plenitud de Vida, va celebrar  perquè ja estava el difunt en la plenitud de Déu. I si hi havia fet coses malament?

És curiós. El seu pare va morir fa molts anys. Eren dos fills rectors. I es va adonar que per tindre dos fills preveres, i encara que li digueren més misses, no suposava major salvació per a ell. La seua  mare, fidel creient però amb alguns anys, segueix encarregant la missa cada any en l’aniversari de la parròquia.

Ens assetja la rutina i fem celebracions sense estar en això. Per dos vegades li ha passat que en l’oració dels fidels ha dit textualment “que caiga el sostre i ens pille la meitat…” I automàticament han respost la majoria dels participants “T’ho demanem, escolta’ns”. Sort que solament ho demanava per a la meitat de les persones.

Quins problemes si en una eucaristia s’oblida de dir el nom de la persona difunta… Mai ha cobrat, però moltes famílies no es queden tranquil.les si no donen el diner.

I després, el tema de les flors. Quants més rams, més apreciat era el difunt… He vist amb alegria que les Filles de la Caritat en un poble xicotet, quan moria alguna d’elles, duien simplement tres roses.

També un company rector va deixar escrit, i així es va fer, que el diner que volien gastar amb flors el dedicaren a una obra concreta: Cuina Econòmica.

Ens costa viure que Jesús ressuscitat ens uneix a Ell en la mort i en la Vida. Que no necessita ni de les nostres oracions ni de les nostres obres. Aqueixen vénen com a conseqüència de sentir-nos estimats per Ell.