Ehem… No és per res, però que jo sàpia l’últim retall del sou dels treballadors públics i l’última congelació de les pensions van vindre de la mà del PSOE… aquestos ballarins no tenen memòria (o vergonya)?
Duran i Lleida té un blog. A l’octubre va fer una entrada, “Pelea por lo que quieres”, en la qual parla de l’escola pública i de la privada, i diu que és VERGONYÓS confrontar-les, que l’únic important és l’escola de qualitat.
Vergonyós?. Precisament una educació de qualitat té més possibilitats de donar-se amb mestres que han demostrat els seus coneixements aprovant una oposició, ( front a centres on els mestres hi treballen per ser amics dels directors, fills d’altres mestres, o coses per l’estil, quina garantia de qualitat!, i que just!), en centres amb llibertat d’expressió, (front a centres on sancionen una mestra per dur la samarreta de defensa de l’escola pública), en centres on cada xiquet és lliure de creure o no determinades idees religioses, (front a centres on tots els xiquets, tots els dies, a les 9 i a les 5, reciten oracions catòliques, sí o sí), en centres amb alumnat plural, (front a centres que tenen un any d’escoleta-guarderia, en el que poden triar quins alumnes entren i quins no, i els que hi entren, que completen aula, ja tenen dret de plaça per a l’any vinent, amb la qual cosa, que casualitat, no hi ha mares amb el mocador al cap arreplegant els xiquets en eixos centres, ni possiblement tampoc hi ha pares amb ideologies massa vermelloses, que per això els fan la corresponent entrevista per accedir a l’any de guarderia), en centres on cada xiquet puga tindre la seua personalitat, i vestir com més li agrade, (front a centres uniformats, “tots a una veu”, com la cançó d’Al Tall, i on a més, es suma la despesa dels tres o quatre uniformes per xiquets, et vinga bé o no; ara que els que passen l’entrevista de l’any de guarderia normalment no tenen cap problema econòmic), en centres on la llengua és important, i on tot allò voluntari es fa en valencià, (front a centres on el valencià es dona per imperatiu legal, i encara no), etc, etc, i tot això no és confrontable?, comparable?,… doncs no, diu Duran i Lleida que dir tot això és vergonyós. Doncs jo, que sóc prou vergonyosa, les compare, i les confronte, i curiosament, no em causa cap vergonya fer-ho. Més bé indignació.
La plataforma Safor-Valldigna ha convocat una manifestació el dimecres 21, a les 19h., a la plaça de l’ajuntament de Gandia en defensa de l’escola pública, i contra la cessió de sòl públic per a centres concertats. Per si algú tampoc ho troba vergonyós, i vol i pot anar-hi.
Vergonyós?. Precisament una educació de qualitat té més possibilitats de donar-se amb mestres que han demostrat els seus coneixements aprovant una oposició, ( front a centres on els mestres hi treballen per ser amics dels directors, fills d’altres mestres, o coses per l’estil, quina garantia de qualitat!, i que just!), en centres amb llibertat d’expressió, (front a centres on sancionen una mestra per dur la samarreta de defensa de l’escola pública), en centres on cada xiquet és lliure de creure o no determinades idees religioses, (front a centres on tots els xiquets, tots els dies, a les 9 i a les 5, reciten oracions catòliques, sí o sí), en centres amb alumnat plural, (front a centres que tenen un any d’escoleta-guarderia, en el que poden triar quins alumnes entren i quins no, i els que hi entren, que completen aula, ja tenen dret de plaça per a l’any vinent, amb la qual cosa, que casualitat, no hi ha mares amb el mocador al cap arreplegant els xiquets en eixos centres, ni possiblement tampoc hi ha pares amb ideologies massa vermelloses, que per això els fan la corresponent entrevista per accedir a l’any de guarderia), en centres on cada xiquet puga tindre la seua personalitat, i vestir com més li agrade, (front a centres uniformats, “tots a una veu”, com la cançó d’Al Tall, i on a més, es suma la despesa dels tres o quatre uniformes per xiquets, et vinga bé o no; ara que els que passen l’entrevista de l’any de guarderia normalment no tenen cap problema econòmic), en centres on la llengua és important, i on tot allò voluntari es fa en valencià, (front a centres on el valencià es dona per imperatiu legal, i encara no), etc, etc, i tot això no és confrontable?, comparable?,… doncs no, diu Duran i Lleida que dir tot això és vergonyós.
Doncs jo, que sóc prou vergonyosa, les compare, i les confronte, i curiosament, no em causa cap vergonya fer-ho. Més bé indignació.
La plataforma Safor-Valldigna ha convocat una manifestació el dimecres 21, a les 19h., a la plaça de l’ajuntament de Gandia en defensa de l’escola pública, i contra la cessió de sòl públic per a centres concertats. Per si algú tampoc ho troba vergonyós, i vol i pot anar-hi.