Aquest apunt està escrit en senyal d’amistat i afecte a la Lloable Confraria de la Soledat d’Ontinyent.
Municipi situat en la part meridional de la Vall d’Albaida, de la qual ostenta la seua capitalitat. El seu terme és muntanyós. Rep el riu Clarinano, procedent de Bocairent, les aigües del qual augmenten amb el cabal del Pou Clar. La seua economia descansa principalment en la indústria tèxtil, encara que compta amb una considerable riquesa agrícola. Ja en el segle XIII fou significativa l’artesania o indústria local tèxtil. A finals del segle XV gaudí de privilegis reials per a les seues activitats tèxtils. En el XVII els operaris estaven ja organitzats en un gremi. El rei Carles IV atorgà a la Reial Fàbrica de Panyos d’Ontinyent el poder ostentar l’escut de les Reials Armes. Després de diverses vicissituds en les darreres dècades ha experimentat un notable desenvolupament gràcies a la fesonomia i caràcter d’un gran centre tèxtil. La part antiga de la població de gran tipisme medieval s’ha vist últimament desbordada per una ciutat moderna que ha sorgit amb amples avingudes amb els seus corresponents moderns edificis. Actualment té prop de 40.000 habitants.
El terme d’Ontinyent estigué habitat en l’Edat del Bronze i en l’època romana. Dignes de destacar són les Covetes del Pou Clar. El rei Jaume I conquerí Ontinyent el 1245. Fou sempre vila reial, amb vot a les Corts valencianes. El 15 de novembre de 1904 se li concedí el títol de ciutat.
La parròquia matriu està dedicada al misteri de l’Assumpció de la Mare de Déu (Santa Maria), s’hi poden apreciar diversos estils: romànic, gòtic i renaixentista. El 25 d’abril de 1464 el papa Pius II concedí al seu pàrroc el títol de Plebà. El seu esvelt campanar, tret d’una excepció, és el de més gran altura de tot l’estat. Al costat del temple parroquial, el 1663, es començà a construir la capella, on es venera la patrona, la Puríssima Concepció de Maria, que fou declarada patrona canònica pel papa Benet XIV el 23 de gener de 1745. El 13 d’octubre de 1851 es creà la parròquia de Sant Carles Borromeo en l’església del desaparegut convet dels Jesuïtes. Atenent al considerable augment de la població s’han creat les parròquies de Sant Josep i Sant Rafael, el 29 de desembre de 1953 i l’1 de març de 1965, respectivament. Té altres cinc esglésies obertes al culte. I en un pujol es troba l’ermita de Santa Anna, on es venera el Crist de l’Agonia, a qui se li professa gran devoció, i en honor del qual se celebren festes de moros i cristians la quarta setmana d’agost.
PD: És cert que, arra de la crisi -Ontinyent ja fa temps que la té enquistada- el tema tèxtil ha passat a millor vida.
