Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
16 d'agost de 2008
0 comentaris
Crònica d’un viatge per terres d’Aragó (2)
Ja ens trobem al tercer dia de viatge. Aquests dos dies ens allotjàrem a l’hotel del Balneari de Paracuellos de Jiloca, al costat de Calatayud. Només alçar-nos dissabte emprenguérem viatge cap a Calatayud. I férem parada en el monestir cistercenc de Veruela. Quina meravella de monestir!. Allí poguérem visitar totes les dependències del monestir. Monestir vinculat a la figura de Gustavo Adolfo Bécquer, destaquen el claustre i la sala capitular. És monument nacional des de 1919 i el primer monestir del Cister d’Aragó, fundat en 1146 i envoltat d’una muralla del segle XVI. Al mateix monestir la DGA ha creat un museu del vi, anomenat Museu del Vi, Museu de Vida. T’explica detalladament com es feia (i es fa) el vi, cosa que, almenys als valldalbaidins, no ens ve de lluny.
Tant el monestit com part de la serra del Moncayo pertanyen a la comarca anomenada Camp de Borja. I Borja n’és la capital. No podíem deixar de fer una estada (encara que breu) en aquest poble.
Borja té uns 4.000 i escaig habitants. I podem destacar-ne l’excol.legiata de Santa Maria, la plaça del Mercat i la plaça de l’Ajuntament. Borja és una ciutat a qui el rei Alfons V d’Aragó li concedí el títol de Ciutat. Juntament amb la Col.legiata de Santa Maria es troba el Museu de la Col.legiata, l’edifici del qual fou construït en 1566, pel consell borgià per tal d’allotjar a l’Hospital Sancti Spiritus, una de les institucions més antigues de la península ja que, des de fa més de 650 anys, ve desenvolupant la seua humanitària tasca de forma ininterrompuda. Té tres plantes, amb VIII sales. I en aquest moment, en la planta baixa hi ha una exposició d’art de Portugal destacable.
I cap a les 14h00 arribàrem al Balneari. Allí dinàrem i férem una xicoteta sesta. A continució i abans de fer un tomb nocturn per Calatayud visitàrem les instal.lacions del que és pròpiament el balneari. I concertàrem alguns dels tractaments que hi ofereixen.
A la nit, com que Calatayud es troba a uns 5 minuts del balneari, anàrem a sopar i fer un xicotet passeig nocturn. Poguérem apreciar tot el que Calatayud ofereix al seu visitant (que és molt) de nit… i ens trobàrem, sense cercar-lo, amb el mesón de la Dolores. El visitàrem i, com que en l’actualitat és una Hostatgeria poguérem sopar en un dels diversos menjadors que hi té distribuïts. Si hi aneu, no deixeu de fer un cop d’ull. Paga la pena. Situat al centre de la ciutat, sorprén al viatger pel seu incomparable marc històric. Un cop sopats i per tal de baixar allò que ens havien oferit al mesón férem un darrer tomb abans d’agafar el cotxe i tornar a fer nit al balneari. Demà ens esperava un dia ple d’art. Bona vesprada.
Tant el monestit com part de la serra del Moncayo pertanyen a la comarca anomenada Camp de Borja. I Borja n’és la capital. No podíem deixar de fer una estada (encara que breu) en aquest poble.
Borja té uns 4.000 i escaig habitants. I podem destacar-ne l’excol.legiata de Santa Maria, la plaça del Mercat i la plaça de l’Ajuntament. Borja és una ciutat a qui el rei Alfons V d’Aragó li concedí el títol de Ciutat. Juntament amb la Col.legiata de Santa Maria es troba el Museu de la Col.legiata, l’edifici del qual fou construït en 1566, pel consell borgià per tal d’allotjar a l’Hospital Sancti Spiritus, una de les institucions més antigues de la península ja que, des de fa més de 650 anys, ve desenvolupant la seua humanitària tasca de forma ininterrompuda. Té tres plantes, amb VIII sales. I en aquest moment, en la planta baixa hi ha una exposició d’art de Portugal destacable.
I cap a les 14h00 arribàrem al Balneari. Allí dinàrem i férem una xicoteta sesta. A continució i abans de fer un tomb nocturn per Calatayud visitàrem les instal.lacions del que és pròpiament el balneari. I concertàrem alguns dels tractaments que hi ofereixen.
A la nit, com que Calatayud es troba a uns 5 minuts del balneari, anàrem a sopar i fer un xicotet passeig nocturn. Poguérem apreciar tot el que Calatayud ofereix al seu visitant (que és molt) de nit… i ens trobàrem, sense cercar-lo, amb el mesón de la Dolores. El visitàrem i, com que en l’actualitat és una Hostatgeria poguérem sopar en un dels diversos menjadors que hi té distribuïts. Si hi aneu, no deixeu de fer un cop d’ull. Paga la pena. Situat al centre de la ciutat, sorprén al viatger pel seu incomparable marc històric. Un cop sopats i per tal de baixar allò que ens havien oferit al mesón férem un darrer tomb abans d’agafar el cotxe i tornar a fer nit al balneari. Demà ens esperava un dia ple d’art. Bona vesprada.
PD: Del monestir de Veruela.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!