Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Els polítics i d’una manera especial els qui tenen la responsabilitat del govern dels pobles, han de ser exemples d’honestedat i d’integritat en la seua gestió pública. I desgraciadament, un dia sí i l’altre també, els diaris ens parlen de corrupció. I és que la corrupció, atempta contra la democràcia i és un insult i una burla, per als ciutadans que estan passant dificultats per l’atur o les retallades en sanitat, benestar social o ensenyament!
Fa uns dies, un exdiputat del PP, reconeixia el pagament de sobresous en la cúpula del PP. I fa també uns dies, el fiscal demanava 11 anys de presó per a la diputada i expresidenta de Les Corts, Milagrosa Martínez. Juan Carlos Gimeno, excap de qualitat d’Emarsa i exconcejal de València i de Paterna, deia al jutge del cas Emarsa, que la depuradora va pagar sopars i actes del PP i que la senyora Rita Barberà havia rebut bosses de mà i Silvestre Senent, rellotges i ordinadors. Si exdirectius del Banc de València han estafat 137 milions d’euros, com és possible que el FROB detecte un frau de 137 milions i no hi haja cap persona que explique això? I com és que els imputats pels casos Brugal i Cooperació (amb el desviament d’ajudes destinades al tercer món) o el del PGOU d’Alacant encara no han assumit les seues responsabilitats? Tenen credibilitat unes Corts Valencianes amb deu diputats imputats, acusats en diversos casos de corrupció i que amb les seues actuacions estan erosionant la política valenciana? No és hora ja, que després de 9 anys d’iniciar-se el procés contra Carlos Fabra, acusat de tràfic d’influències i frau fiscal (amb 9 jutges i 6 fiscals pel mig!) puguem saber la veritat?
En un ambient de sospita i de frau, cal ja un pacte contra la corrupció (com recomanava el cardenal Tarancón l’any 1990) per tal de regenerar la vida pública.
En un document del 5 de març de 1990, el cardenal Tarancón suggeria la conveniència “d’un gran debat ètic davant la corrupció política i econòmica”. Tarancón denunciava una situació en la que “una crisi de valors ha provocat un buit ètic”. I deia: “Els poders polítics i capitalistes s’han inventat la seua pròpia moral”. I Tarancón continuava: “Un s’admira de que fins i tot cristians de comunió diària i missa freqüent, no tinguen càrrecs de consciència en fer barbaritats amb la finalitat d’enriquir-se”. Tarancón acabava així la seua reflexió: “S’imposa un gran debat ètic per tal de trobar basses ètiques, que puguen servir de marc per a la convivència. I l’Església hi ha de participar, aportant els grans principis evangèlics”. 
Caldrà recordar que molts dels responsables d’aquesta corrupció es diuen cristians i encapçalen les processons als seus pobles? Cal recordar que la Paraula de Déu denuncia els qui premediten males jugades, els impostors i els qui prefereixen enganyar a ser honrats (Ps 51). Per això, cal aclarir ja, d’una vegada per totes, la relació de la trama Gürtel i el viatge del Papa!!
L’Eclesiàstic diu: “L’ull de l’envejós no està content amb la seua part” (Ecli 14:9) i també: “Molts han pecat per culpa del lucre” (Ecli 27:1).
Tarancón en una conferència a Saragossa deia també: “Durant molts anys hem donat importància a pecats que són fruit de la debilitat de la carn, i hem admirat els qui triomfaven al món, als qui acumulaven a les seues mans el poder econòmic i polític, sense preguntar-nos amb quins mitjans els aconseguien”. I és veritat! Encara hui en dia sembla com si la manera com s’adquireix la riquesa no tinga res a vore amb l’Evangeli!
Davant de tants desficacis, l’Església (com deia Tarancón) ha de denunciar la corrupció, la mentida i el frau, ja que “el qui busca especular, es precipita en la condemna” (Ecli 29:19).
L’Església ha de treballar “en la solució dels problemes de la societat i fer-se solidària de les necessitats dels ciutadans”.
A més, l’Església hauria de propiciar, com demanava Tarancón, “un gran debat ètic davant la corrupció política i econòmica”, amb la participació d’empresaris, polítics, sindicalistes i treballadors, així com també amb representants del món de la cultura i de la societat civil.
La situació de corrupció que estem vivint des de fa anys i que s’ha d’acabar ja, m’ha fet recordar les paraules de l’expresident de la Generalitat, Francisco Camps (gener de 2010) quan deia: “La Comunidad Valenciana es el paradigma de la buena gestión económica y también política”. I també: “La Comunidad Valenciana se ha convertido en una fórmula fundamental para poner en marcha España”.
A la vista dels resultats, ara podem vore quina era la “buena gestión” i la “fórmula” que tenien!!
¿No és immoral que Les Corts paguen 10.000 euros al mes a la concessionària del restaurant de Les Corts (per abaratir els menús dels diputats) i no hi hagen beques menjadors per als alumnes o els facen pagar 2 o 3 euros per posar al microones de l’escola, el dinar que posen de casa?
A la vista de tot això, no m’estranya gens que els ciutadans estiguen indignats amb molts polítics! I per això cal ja un pacte contra la corrupció i per la regeneració de la política.