Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
8 de desembre de 2007
7 comentaris
CONCERT DE RAÇA BORDA A OTOS (LA VALL D’ALBAIDA)
Un divendres entre dues festes pot ser un dia en què faces moltes coses o no en faces cap. A mi, com sabreu, pel dolor que tinc al menisc, hi ha moments en què, amb ganes i tot, no puc fer el que voldria. Ahir no va ser el cas. Bo, sí. Almenys al matí i part de la vesprada.
Però, una vegada havia sopat, vaig agafar el cotxe i me n’aní cap a Albaida a per Mórrison i Maties per tal d’anar després al concert a Otos. Vam ser tots tres puntualíssims. A les 23:30 h ja érem dins del cotxe i enfilàrem cap a Otos. Una vegada arribats al poble, ens trobàrem amb el grup Raça Borda i l’altra gent (de la Safor) que els acompanyava. Intercamviàrem salutacions i alguna broma. I ja, com que feia fred del bo, ens endinsàrem al local on havia de tenir lloc l’actuació. Quan vaig saber que Raça Borda actuaria com a últim grup de la nit, vaig pensar que no ho podria resistir (pel genoll, és clar…). Però no. Vaig ser bo i vaig aguantar tota la nit.
Al cap d’un poquet de temps, aparegueren mossén Carrasca i Dani Alfonso. Ens saludàrem. I com que a dins del local no es podia parlar eixírem al carrer. I així estiguérem fent temps, coneixent gent, veient com feia el cabra (ho dic pels bots que pega) Mórrison, visitant la plaça del poble, tres rellotges de sol (sabreu que Otos és el poble dels rellotges de sol gràcies a Joan Olivares), contant algun que altre acudit, alguna que altra batalleta dels pobles de cada u de nosaltres, etc. I ja quan estàvem entre si anar-nos-en o no, ho pensàrem millor i ens tornàrem al local. I ja era quasi hora de l’actuació del grup Raça Borda. Cada dia ho fan millor. Sé que els començaments són difícils per a tot el món, i molt més per al món de la música. Però amb constància i treball podran arribar lluny, molt lluny. GAudírem de la seua actuació. Férem alguna que altra fotografia. I el que més em va agradar vaig retrobar exalumnes que, qui ho haguera dit feia uns mesos, fan música i música que agrada. I això va ser més o menys la nit i el concert. Ara a esperar al pròxim. Ah, i ENHORABONA a totes i tots els membres de Raça Borda.
Però, una vegada havia sopat, vaig agafar el cotxe i me n’aní cap a Albaida a per Mórrison i Maties per tal d’anar després al concert a Otos. Vam ser tots tres puntualíssims. A les 23:30 h ja érem dins del cotxe i enfilàrem cap a Otos. Una vegada arribats al poble, ens trobàrem amb el grup Raça Borda i l’altra gent (de la Safor) que els acompanyava. Intercamviàrem salutacions i alguna broma. I ja, com que feia fred del bo, ens endinsàrem al local on havia de tenir lloc l’actuació. Quan vaig saber que Raça Borda actuaria com a últim grup de la nit, vaig pensar que no ho podria resistir (pel genoll, és clar…). Però no. Vaig ser bo i vaig aguantar tota la nit.
Al cap d’un poquet de temps, aparegueren mossén Carrasca i Dani Alfonso. Ens saludàrem. I com que a dins del local no es podia parlar eixírem al carrer. I així estiguérem fent temps, coneixent gent, veient com feia el cabra (ho dic pels bots que pega) Mórrison, visitant la plaça del poble, tres rellotges de sol (sabreu que Otos és el poble dels rellotges de sol gràcies a Joan Olivares), contant algun que altre acudit, alguna que altra batalleta dels pobles de cada u de nosaltres, etc. I ja quan estàvem entre si anar-nos-en o no, ho pensàrem millor i ens tornàrem al local. I ja era quasi hora de l’actuació del grup Raça Borda. Cada dia ho fan millor. Sé que els començaments són difícils per a tot el món, i molt més per al món de la música. Però amb constància i treball podran arribar lluny, molt lluny. GAudírem de la seua actuació. Férem alguna que altra fotografia. I el que més em va agradar vaig retrobar exalumnes que, qui ho haguera dit feia uns mesos, fan música i música que agrada. I això va ser més o menys la nit i el concert. Ara a esperar al pròxim. Ah, i ENHORABONA a totes i tots els membres de Raça Borda.
PD: Vaig conéixer finalment Ausiàs (del grup). I em vaig fer un embolic sobre qui era perquè, d’entrada, em pensava que era germà de la filla de Conxa (la meua metgessa de capçalera), que també és membre del grup. Però no ho són. Bon dia.
La fotografia és d’anit.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Àngel tot un plaer haver-te conegut per fi!!
Espere que et millore molt el menisc eixe i que mai t’impedixca vindre als nostres concert, que sense tu ja no serien el mateix!!
Salut!I gràcies per recolzar-nos així!
Cuida’t!!
yee!!àngel, al final vas aguantar fins la fí!!ets el millor!!!que sapies que raça borda es fan teva eh!!vinga, ens vegem demà!!un salut!
àngel jo sóc arruixaqueplou al flog!jeje
ja xarrem!
salut!
Si que va ser un gran concert, encara que va fer una mica de fred.