Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Avui l’Església celebra la fetivitat de la Mare de Déu del Carme. Felicitem totes les familiars i amistat que duen aquest bonic nom. Avui fa dos-cents de la independència de Bolívia. Si ells pogueren… per què no nosaltres?

Municipi situat entre les serres d’Alfaro i la Serrella. La superfície del terme és molt muntanyosa. Pel nord-oest penetren els contraforts de la serra d’Alfaro, que arriben fins als 100 metres d’altitud; pel sud entra la Serrella, amb altituds similars, entre les que fuguren el Tejo, amb 960 metres, vèrtex geodèsic de tercer ordre; pel sud-oest els vessants de la Xortà, que arriben als 1.088 metres. Drenen el terme els barrancs de Galisteo, Moliners, Foies, Xorquet, Castellet, Tejo, Pouet i el de Nepalí, que procedent del terme de Tollos, va limitant el municipi de Castell de Castells, i s’uneix al rierol de Castells i que després es convertitrà en el riu Xaló. Abunden les plantes aromàtiques, que s’apliquen amb efectes medicinals. La vila està emplaçada en el cim d’una xicotet turó dels contraforts de la Serrella. La població ha anat minvant des de començaments del segle XX, actualment no arriba al mig miler de persones. La parròquia té per titular Santa Anna i pertany a l’Arxiprestat de “les Valls de Pego”.
 

Al seu terme, concretament als costats del mont Alfaro, estigué la ciutat ibèrica Bilbilis, dada que no he pogut confirmar perquè aquesta ciutat avui és Bambola, pròxima a Calataiud. Són notables les coves anomenades d’Aiala amb vistoses estalagmites de gran extensió. Fou una alqueria musulmana, que juntament amb el castell construït sobre la Serrella, avui dia destruït, formà part dels dominis del cabdill musulmà Al-Azraq, qui es va sotmetre  a l’nfant Don Alfonso, per acord fet conjuntament al Pouet d’Alcalà, el 16 d’abril de 1244. El rei Jaume I el va incorporar al Regne de València en 1254. El lloc fou adquirit, l’1 de setembre de 1290, per Bernat de Sarrià, i posteriorment passà a l’Orde de Calatrava, que constituí la comanda de Castell de Castells. Estigué habitat per moriscos, que en 1609, s’oposaren per les armes a ser expulsats, fins que foren derrotats, no sense abans haver destruït l’Església. La repoblació es féu amb mallorquins i en 1646 tenia 32 famílies.
 

En 1535, Castell de Castells es desmembrà de Bolulla constituint-se en parròquia, juntament amb l’annex d’Aialt. En 1574, en temps de Sant Joan de Ribera, consta l’existència de la parròquia de l’Alcúdia de Castell de Castells, que tenia per titular Santa Anna, amb trenta-cinc cases, comptant com annexes la Vila, amb huit cases i Aialt, amb trenta, totes amb cristians nous. Disposa el Patriarca que s’edificara una nova església a Castell de Castells per tal d’estar la que tenia en estat ruïnós i igualment també a Aialt, per trobar-se a uns cinc quilòmetres de distància de l’església matriu i que el rector de l’Alcúdia de Castell de Castells hi celebrara la segona missa els diumenges i festius. Els annexos de la Vila i Aialt avui dia han desaparegut i com a record seu dues partides duen el seu nom.