Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
17 de desembre de 2010
1 comentari
MASSANASSA
Situat en el sector meridional de l’Horta de València, entre la ciutat de València i l’Albufera. El seu terme municipal és estret amb extensió cap al sud en la seua meitat oriental, característiques que presenten també els termes conveïns. La superfície del terreny és plana, l’únic accident que trenca la monotonia del paisatge és el barranc de Torrent, que serveix de llindar entre Massanasssa i Catarroja. El total del terme està dedicat a l’agricultura, tret del terreny on es troba el nucli urbà. Es conreen arròs, hortalisses, dacsa, cítrics i plantes farratgeres. Per al regadiu s’assorteixen de les aigües de les fonts del Fus i de Massanassa, subsidiàries de la de Favara, que es nodreix del riu Túria. En les sèquies i en l’Albufera es pesquen anguiles i altra classe de peixos. En aquests darrers anys Massanassa ha experimentat una creixent industrialització en part gràcies a la proximitat a la ciutat de València. La principal indústria és la del moble, seguida de la tapisseria, serralleria, plàstics, licors i diversos derivats de la fusta. La població es troba en terreny pla, al costat del barranc de Torrent,. amb carrers rectes i nombroses construccions a causa de l’afluència d’immigrants. La parròquia té per titular Sant Pere Apòstol i pertany a l’Arxiprestat de Catarroja.
L’origen de Massanassa és àrab, l’etimologia del qual significa “Parador de Nasr”, cosa que el relaciona amb una antiga posada, que persistia fins fa poc temps en el nucli més primitiu de la població, al voltant de la qual es construïren cases, que a poc a poc conformaren el poble. Poc després de la fundació del Regne pertanyia a l’Orde de Calatrava. Raimond Boïl el 12 de setembre de 1393 aconseguia que li donaren els drets reials, i el 18 de setembre de 1426 igualment aconseguia els de l’esmentada orde militar. Últmament tingué la seua jurisdicció el marqués de Duesaigües.
En un principi pel que fa a l’aspecte eclesiàstic, Massanassa depengué de Xirivella, de què es va desmembrar el 1778, amb Francesc Fabian y Fuero d’Arquebisbe. L’actual temple parroquial es va construir en la segona meitat del segle XVII, té una façana senzilla i un campanar construït de ciment que aquests darrers anys ha estat rejovenit. En l’església parroquial s’ha construït una capella amb rics marbres, al patró del poble el Crist de la Vida, a qui se li professa gran devoció, en honor del qual se celebra festa en 24 de juny.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
M’encanta Massanassa. Vic ben a prop.