Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EM QUEDARÀ LA MAR

Encara que s’obstineu en carregar-se el queda de Cullera. Encara que s’obstineu en carregar-se el que queda de Torrenostra-Torreblanca. Encara que s’obstineu en carregar-se el que queda de tants i tants pobles i de tants i tants quilometres de costa; em quedarà la mar.
Encara que s’obstineu en voler carregar-se el meu CABANYAL, em quedarà i em reconfortarà sempre la mar. Contra ella no podreu fer res. Encara que s’obstineu en acabar per carregar-se el que queda de les platges i dels pobles d’Alcossebre, o de Peníscola o de Benidorm o d’El Puig; sempre em quedarà la mar. La mar infinita contra la que no podreu mai fer res. Ella és més intel.ligent que vosaltres. Ella és més immensa que la vostra existència i us superarà a tots. A mi també em superarà. Ella sí. Ella ens superarà a tots perquè no podreu fer res contra la seua força.
Estiguem on estiguem, inclús des de dalt de l’edifici més alt construit amb la vostra avarícia, sempre la veurem tranquil.la i aguaitant-nos com una mare que no tem pels seus fills.
Em quedarà la mar infinita i potent. La mar dels nostres pares. La mar sempre contra la manca d’inspiració i contra la maldat d’alguns. Contra la ceguesa dels que volen fer diners invertint en construir o comprant, i al final perden el més important: La seua terra, el seu caràcter, la seua llengua i, la seua dignitat.
Em quedarà la mar. I em quedaran les suficients forces per a contar a les generacions venidores que va haver una època en que els meus companys es varen tornar folls i varen destruir el que havien heretat de sons pares. Només la mar no la poguéren dominar. Ni amb totes les forces ni amb tots els diners la poguéren dominar i destruir.
Teniu-lo per segur. Em quedarà sempre mar.

Carles Enguix i Borràs (Publicat al LEVANTE-EMV, el 6-6-08)