Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
12 d'abril de 2013
4 comentaris
AVUI (o hui) MÉS QUE MAI
Uns mots que ens han de dur cap a la victòria: ja n’estem farts (o tips):
NOMÉS UN MOT QUE T’HO DIRIA TOT:
VIDA. NOMÉS. AMB AIXÒ, BASTARIA… (Vicent Andrés Estellés)
“Haurem de sortir al carrer, junts, molts, com més millor, si no volem perdre-ho tot” (Raimon)
NO ET LIMITES A CONTEMPLAR AQUESTES HORES QUE ARA VÉNEN, BAIXA AL CARRER I PARTICIPA. NO PODRAN RES DAVANT D’UN POBLE UNIT, ALEGRE I COMBATIU. (Vicent Andrés Estellés)
PERÒ HEM VISCUT PER SALVAR-VOS ELS MOTS,
PER RETORNAR-VOS EL NOM DE CADA COSA,
PER RETORNAR-VOS EL NOM DE CADA COSA,
PERQUÈ SEGUÍSSIU EL RECTE CAMÍ
D’ACCÉS AL PLE DOMINI DE LA TERRA. (Salvador Espriu)
D’ACCÉS AL PLE DOMINI DE LA TERRA. (Salvador Espriu)
Comparteix això:
Relacionats
El Gran Silenci
A Sense categoria
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
I així, sortir al carrer i participar. Deixar d’esclatar dins de casa, esclatar junts i esclatar al carrer, i fer més Primavera.
I mira que bonic,
He heretat l’esperança dels avis
i la paciència dels pares.
I de tots dos, els mots
dels quals ara em serveixo
per parlar-vos.
M’han dit que la naixença em dóna drets
inviolables.
Però jo sóc poruc i sempre em sento
una mica eixalat i solitari.
Visc en un poble petit,
en un país petit
i, tanmateix, vull que quedi ben clar
que això que escric ho escric per a tothom,
i per mi és com si el món sencer
girés entorn de l’eix dels meus poemes.
Vagarejo tot sol pels carrers en silenci
i cada vespre escolto el cant de les sirenes
des del terrat de casa.