Assabentat per un amic de la defunció d’aquest sacerdot, de qui no en sabia l’existència, i sobretot pel que ha estat la seua vida al costat del que pateix cada dia de diverses manera, us deixe la necrològica, signada per Xavier Cantera, traduïda:
“Ahir (despús-ahir) va descansar de totes les seves obres en favor dels més necessitats el pare Vicente Peris Coret. El funeral pel nostre entranyable lluitador per les causes dels més pobres es realitza avui (ahir) a les 16 hores a l’església dels Germans Caputxins de València.
Nascut a Alboraia, acabada la seua carrera sacerdotal el 1953, és destinat a Massamagrell, on inicia una obra social. Després de passar per Colòmbia, el 1972 és destinat a Alzira, on resideix, a la parròquia de l’Encarnació del barri de Caputxins, en la qual, a més de la seua activitat pastoral en favor dels veïns i de la defensa de les reivindicacions obreres, organitza , juntament amb un grup de persones i de professionals de l’ensenyament, l’anomenada Cooperativa d’Ensenyament Escola Nova. El 1989, va arribar a Hondures. Al país centreamericà va donar vida a un conjunt d’obres socials, entre les quals destaquen la Casa Bressol Alzira, el col · legi de Los Bordos per a 130 xiquets de les barraques de les ribes del riu i els menjadors infantils, on posa en pràctica la seva “teologia de l’alimentació “, donant suport diari a més de 150 xiquets.
El 1992, funda l’ONG Podem, que ha coordinat al voltant de 50 projectes socials, culturals, d’equipament ciutadà i associatius. Sempre recordarem amb afecte el seu lema: “El Senyor, el que vol és dacsa”.
PD: La imatge que il.lustra l’apunt és Rocio de la mañana, d’Augusto Rodríguez Criado (Vigo)