Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

28 de maig de 2011
0 comentaris

L’OLLERIA

     Situat en l’extrem nord-oest de la Vall d’Albaida. El relleu és ondulat generalment i limita al nord-oest amb la serra Grossa i al sud amb el riu Clariano. La principal altitud la constitueix la muntanyeta que té uns 520 metres en què fins fa poc hi havia una creu. Més de la meitat del seu terme està dedicat a l’agricultura, en què predominen els conreus de la vinya, l’olivera, l’ametller la garrofera i el cereal. El sector agrícola ha donat pas a la indústria del vidre, la cistelleria, les cadires de fusta i la tradicional pirotècnica, que s’ha desenvolupat en aquestes darreres dècades extraordinàriament i que ha motivat un notable augment demogràfic de la població. El poble està situat sobre un pujol. Els carrers de la part antiga són típics i alguns conserven valiosos retaules de ceràmica. La parròquia té per titular Santa Maria Magdalena i pertany a l’Arxiprestat de la Mare de Déu del Remei. 

     El terme de l’Olleria estigué habitat ja en temps prehistòrics. S’hi han trobat vestigis arqueològics de les Edats dels Metalls i del Bronze; en el paratge del Castellet del Porquet existeix una espècie de dolmen de gran curiositat. S’hi han trobat algunes ceràmiques i moneda, de l’època musulmana. Era una alqueria àrab, quan la va conquerir el rei Jaume I, que fou inclosa dins del terme de Xàtiva. El rei Felip II, el 1583, li donà el títol d’universitat i tres anys després el de vila reial, moment a partit del del qual es desmembrà de Xàtiva, i fins i tot tingué vot a les Corts valencianes. 

     La seua cristiandat era antiquíssima, sempre estigué habitada per cristians vells. Era annex seu Aielo de Malferit, que es va desmembrar el 1535. La seua església, de gran solidesa i bon gust, d’estil gòtic, té una magnífica volta i vistosa mitja taronja. Francesc Ribalta pintà per al retaule de l’altar major  uns preciosos llenços amb la vida de Maria Magdalena. La seua façana lateral és d’estil renaixentista, amb columnes, capitells corintis i alts relleus i doble porta. S’hi venera una devota imatge de l’Ecce Homo, del segle XVI, regal de l’Arquebisne Sant Joan de Ribera. Als afores del poble es troben l’ermita del Crist de la Palma. És patrona del poble la Mare de Déu de l’Oreto, que es venera a l’església de l’estingit convent dels dominicans, que va ser fundat el 1579. Existeix al peu de la muntanya el convent dels Sants de la Pedra, Abdó i Senén, de frares caputxins fundat per Sant Joan de Ribera.

 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.