La cultura popular és producte del devenir històric. El seu naixement en la societat es remunta a la comunitat primitiva, on l’home creà una sèrie de coneixements, creences, tradicions, costums, estils de vida que van ser assumits per tots els membres.
La cultura popular tradicional s’entén com la cultura creada i transmesa de generació en generació, en un constant procés de canvi i senyalització.
El folklore és producte i patrimoni del poble, és el conjunt de béns culturals que organitzats en forma peculiar actuen en un conglomerat social donat.
El caràcter funcional és, per tant, de profit col.lectiu i hi resideix un mecanisme important de preservació i continuïtat.
La cultural popular, com a mecanisme de continuïtat, és de molta importància en la formació, desenvolupament i preservació dels valors identitaris d’una religió, nació o localitat.
La cultura popular tradicional és el patrimoni d’expressions i manifestacions de la reacció popular, manteniment, recreat i transmés en un procés secular.
Entre les vies de transmissió es troben processos com la paraula i l’exemple.
La cultura popular tradicional és quelcom singular i a la vegada universal.
És un procés de formació i transformació, un procés obert, inacabat, sempre en progrés constructiu.
És la comunitat on es formen, desenvolupen, preserven, es valoritzen i desvaloritzen les tradicions culturals. Ella és , per tant, la gran protagonista de la cultura popular. Ella és qui l’admmet, la revaloritza i la comunica o l’oblida.
PD: Aquest rext ve a rebutjar el Toro de la Vega. Evidentment, sols és patiment d’un animal sense cap motiu.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!