Els Papers de Santa Maria de Nassiu

“No em toca a mi jutjar de la conveniència o no, en l’aspecte tècnic i jurídic, d’una Llei en un mloment determinat en què la societat sencera està amenaçada per una crisi global sense precedents en la història humana. Els ciutadans del carrer no tenim elements de juí suficients per tal de donar una opinió tècnica en temes cada vegada més complexos. En aquests moments, ens hem de fiar de les institucions que han d’entendre de problemes de tan gran magnitud. Per això els hem d’exigir a les esmetades instàncies polítiques, sindicals, empresarials, financeres i als diversos col.lectius d’experts que actuen amb responsabilitat i sí sempre tenim tots l’obligació de construir el bé comú, anteposant-lo a interessos particulatrs, ara més que mai correspon major obligació al que més pot.

Dit açò, del que sí estem en condicions de jutjar és de la bondat o maldat d’una Llei que rebaixa clarament els drets dels treballadors respecte a situacions anteriors i el pitjor és que duem molts anys ja de democràcia on sempre els perdedors en el concert social, repetesc, SEMPRE, són els mateixos i SEMPRE els més FEBLES.

Ningú no parla de provisionalitat en les mesures que s’estan prenent, doncs el que es vol fer és establir un “MERCAT de TREBALL” en què els ocupadors facen i desfacen al seu gust, oblidant que l'”ocupat” possible és, davant de tot i sobre tot, “PERSONA” a qui altres han donat la vida, l’han educada, té necessitats bàsiques: familiars i socials, no és una mera força de treball que s’admet o s’acomiada unilateralment i durant un llarg període de temps, doncs, en un any de provisionalitat en l’ocupació (açò és el que diu la Llei) pot ocórrer de tot, des d’una grip a un fet familiar al qual cal atendre abans que a qualsevol altra urgència de la vida de l’empresa. Les persones no som tan flexibles, tan elàstiques, com volen fer creure.” (seguirà)