Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

19 de setembre de 2014
0 comentaris

A qui serveix el meu diner? (II)

És temps de revaloritzar el compromís i la disidència front a un sistema que crea cada dia més víctimes de tot tipus per tal de saciar el lucre d’unes minories. Necessitem contagiar resistències i eixir de la passivitat. Cal realitzar propostes i compromissos eficaços tan en el macro com en el micro, a nivell local i global, perquè és evident que el nostre sistema de vida està malalt. Ens cal un canvi redical de consciència i d’hàbits.

És temps que l’economia canvie de lloc i ocupe el seu espai propi de consciència i la justícia social. No podem seguir mesurar el progrés humà per l’augment del PIB i els valors en Borsa. Cal eixir del frau mentider que podem créixer de mode il.limitat en un món de recursos limitats. Ens cal aprendre a viure amb menys: “Viure senzillamemnt per tal que altres puguen, senzillament, viure” (Ghandi)

És possible un altre model de vida basat en la consciència, en la responsabilitat personal i en la justícia social, on el centre i l’eix de l’activitat econòmica no siga el benefici, sinó el bé comú?

És patent el fracàs de la gestió política i econòmica dels nostres dirigents, incapaços de garantir la justícia social, la pau, el benestar de la gent i l’equilibri ecològic del planeta. Arribà el moment que persones i grups prenguem decisions individuals i col.lectives que provoquen, per la força de la dissidència i de la unió, un veritable canvi. No hem de permetre que el model econòmic i social dominant se’ns seguesca imposant com l’únic i el millor.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.