“El Cid , en ocupar [ Sagunt ] el 23 de juny de 1098 , va pujar amb les seves tropes al castell i va entonar allí la clerecia el Te Deum , fent celebrar Missa i oferir dons a Déu ” ( J. Sanchis Civera ) . I fàcil és imaginar que contemplaria els turons que protegien l’àrab Morvedre . Situats a 81 m. sobre el nivell del mar , a 1,7 km . de la ciutat , al marge esquerre del riu Palància i al costat del ” Camí Vell de Terol ” i l’autovia València -Barcelona s’aixeca l’ermita , construïda a finals del s.XIII . Aquesta va ser representada per Anton Van den Wyngaerde en la ” Vista de Morvedre ” ( 1563 ) , habitada per un ermità durant el s.XVII i pels malalts ferits per la pesta bubònica ( 1648 ) i el còlera ( 1885 ), a més de rebre la visita dels viatgers .
No obstant això en 1979 Luis B. Lluch Garín escrivia a Las Provincias : “tot està ple d’enderrocs , runes , rebles i mala herba que s’obstina a viure brollant entre les juntes de les rajoles del vell pis ” . Aquesta sort va canviar gràcies a la Confraria de Xofers de Sant Cristòfol de Sagunt , que van tancar els sostres , la van restaurar , al temps que van aixecar l’espadanya i van donar la campana de 30 centímetres de diàmetre i 16 kg. , fosa en 1984.
L’ermita és rectangular , amb diversos cossos , dominada al centre del cos per un gran arc molt obert , de carreus i forma ogival que arrenca des del terra. Integren l’edificació la sagristia , la torre de vigilància , la casa de l’ermità i el pati amb el seu aljub .
Lectura : Isaïes 40 , 28-31
No has sabut, no has sentit que el Déu etern és el Senyor, el qual va crear els confins de la terra? No defalleix, ni es fatiga amb cansament, i el seu enteniment no hi ha qui l’assolisca. Ell dóna esforç al cansat, i multiplica les forces al que no en té cap. Els xiquets es fatiguen i es cansen, els joves flaquegen i cauen; però els que esperen el Senyor tindran noves forces; aixecaran ales com les àguiles; correran, i no es cansaran; caminaran, i no es fatigaran.
Oració : Pare. Els joves es cansen i es fatiguen però els que esperen en Tu pujaran amb ales d’àguila i caminaran sense cansar-se. Oro mentre contemplo aquest lloc . Escolto en el meu interior la profunditat de les pregàries dels caminants que buscaven la protecció del sant. Un alt per trobar forces . Penso en els que em queden per recórrer i amb el profeta sé que tu dónes vigor a l’home fatigat i amb Tu cap perill pot impedir assolir el destí de la meva vida : la
teua Llar .