Jocs i travesses (I)

El joc ha estat, i seguirà estant, una ferramenta bàsica per a la socialització de la persona. Des de la més primerenca infantesa el joc ajuda a desenvolupar qualitats, aportar experiències i assajar fracassos que ens van preparant per a la vida. Sense ell deuria ser difícil entendre la vida i la societat en el seu conjunt social.

Més avant, en les etapes juvenils i adultes, al joc se li va donant un contingut més fluid i festiu, on també s’inverteix el temps lliure de la persona, com a forma de relació personal front al temps invertit en les tasques de treball i subsistència. Fins ací tot molt bé. I inclús dins d’aquest àmbit, apareixen , amb objectiu de donar més emoció al joc, aqueixes xicotetes monedes de cèntim d’euro amb què els nostres grans passen vesprades senceres de joc de cartes i dominó.

El següent pas és quan, a més d’una forma molt organitzada, l’emoció del joc passa per apostar quantitats de diners. I quan aquest apostar esdevé en addicció, en impuls irrefrenable d’apostar amb l’objectiu, així ens ho venen, de guanyar i “derrotar la banca”, tornar-nos milionaris. Aqueixa xacra s’està estenent per la nostra societat d’una forma alarmant. L’efecte perniciós de les travesses en el joc és que està destrossant homes, dones i cada vegada més joves. Les seues vides giren en torn al joc i a la travessa, sempre pensant a guanyar, a recuperar les pèrdues i eixir-ne victoriós amb un colp de sort. Això no existeix. Els ho venen com la salvació als seus problemes. Però es tracta d’una organització (les cases de travesses) pefectament engreixada, amb uns mètodes molt estudiats i  l’objectiu dels quals és aconseguir reunir la major quantitat de travesses. La “banca sempre guanya”.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *