Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Moltes persones grans se senten soles als pobles. Però moltes vegades al poble tenen mil recursos per tal de superar aquesta soledat. Reben visites de la família. Les amigues passen moltes estones juntes. I dic amigues, perquè la soledat és més cosa de dones. Els homes, mentre els quede algun recurs físic, fan un passeig i s’aproximen fins a l’hort.

Unes i altres van al bar: els bars als xicotets pobles haurien de rebre ajuda estatal per la tasca que fan amb les persones. Ací fan la partida de cartes, s’assabenten de qui està malalt i què els ha passat a cada u.

Recorde que, en diversos pobles, les persones quan s’alcen del llit miren els veïns a veure si han obert les finestres de sa casa. Estan atents a veure si el veí ha de comprar pa o arreplegar les medecines.

Però el que més els agrada és contar una i mil vegades coses de la seua vida. Sobretot si hi ha persones que escoltem com si fóra la primera vegada que ho sentim.

I fa la seua tasca important la tele. (segueix)