Enguany estem vivint una Setmana Santa molt diferent a la que havíem viscuts els altres anys. Aquests dies que commemorem la Passió, la Mort i la Resurrecció del Senyor, “aquell anyell veritable, que trau el pecat del món” i que “s’immolà per nosaltres”, com escrivia Sant Ciril d’Alexandria en les seus Homilies Pasquals, trobem el dolor i el sofriment a cada casa i als hospitals.
I és en aquests dies sants, quan en la litúrgia celebrem la Pasqua, el pas del Senyor de la mort a la vida, el nucli de la nostra fe. Però enguany aquestes celebracions tenen un accent especial. A moltes parròquies (a l’Alcúdia cada Divendres Sant de bon matí) celebrem el Via Crucis, el camí de la creu, per recordar els passos de Jesús des de la seua condemna a mort per Ponç Pilat, fins al Gòlgota i al sepulcre on va ser dipositat el seu cos. Però com dic, aquesta Setmana Santa del 2020 la viurem confinats a casa i connectats a les parròquies per mitjà de les noves tecnologies.
El Via Crucis d’enguany, amb les catorze estacions que cada any recorríem, es fa present en totes les persones que sofreixen. Amb les catorze i amb una quinzena estació.
La primera de les estacions, quan Jesús fou condemnat a mort, la veiem hui en aquells hòmens i dones que són condemnats a mort per un virus sense compassió. En aquesta estació veiem sobretot els ancians que viuen en residències i que han mort lluny dels seus familiars.
La segona estació del Via Crucis, quan Jesús prengué la creu, la trobem en tots aquells que hui es veuen carregats amb la malaltia del coronavirus o de la pèrdua del treball.
Si Jesús caigué a terra per primera vegada en la tercera estació, ara també són molts els qui cauen a terra pel pes del sofriment, del desconsol, de la tristesa o del desànim.
La quarta estació és el trobament de Jesús, camí del calvari, amb sa mare. I hui també veiem el trobament dels qui pateixen amb les seus mares, que impotents veuen els seus fills malalts, a la presó o a l’exili.
En la cinquena estació recordem el Cirineu que ajudà Jesús a portar la creu. I hui, quants cirineus ajuden també els qui no poden més, degut al pes de les dificultats i de la malaltia. Els cirineus de hui són els infermers i els metges, els farmacèutics i els auxiliars d’infermeria i de farmàcia, les dones de la neteja i tots els qui, als hospitals o a les residències d’ancians, tenen cura dels malalts.
En la sisena estació trobem en la Verònica, aquella dona que segons la tradició va eixugar el rostre de Jesús. També hui hi ha tantes veròniques que amb la paraula i amb el seu amor, tenen cura dels malalts que estan a les ucis.
En la setena estació recordem Jesús que cau per segona vegada, com tants hòmens i dones que després de la crisi econòmica de fa uns anys, quan ja s’havien refet, tornen a caure, perdent de nou el treball.
La huitena estació és quan Jesús, camí del calvari, consolà les dones que el miraven. Hui també són els capellans dels hospitals o els psicòlegs, que consolen aquells que porten dol per la mort d’un ésser estimat.
En la novena estació trobem Jesús que cau per tercera vegada i en ell veiem els qui cauen en la depressió, en l’alcoholisme, en les drogues, en la ludopatia. Cauen, i rendits no poden alçar-se.
En la desena estació veiem Jesús que és despullat dels seus vestits. Hui també veiem gent despullada que viu al carrer, gent empobrida que té fam de pa, però també de llibertat, de cultura, d’amor.
L’onzena estació, Jesús clavat a la creu, la trobem hui en els hòmens i les dones clavats a les seues creus per la malaltia, als hospitals, a les unitats de cures intensives.
En la dotzena estació veiem Jesús que mor a la creu, com tantes persones que moren hui ofegades al Mediterrani, als hospitals, en accidents de trànsit a les carreteres o bé que se suïciden perquè han perdut la il·lusió i les ganes de viure.
La tretzena estació és quan Jesús va ser baixat de la creu i posat a la falda de Maria. També hui els qui moren són plorats pels seus familiars, però sense poder-se acomiadar d’ells, en un dol més trist encara, pel fet que els esposos, els fills o els pares no poden enterrar els seus éssers estimats com voldrien.
La catorzena estació és la sepultura de Jesús. Com Jesús, també hui són enterrats els qui moren pel coronavirus. Posats al sepulcre, deixem aquells que hem estimat i que aquesta pandèmia s’ha emportat.
Però ací no acaba el Via Crucis. Encara hi ha la quinzena estació, quan Jesús ressuscità, com les persones que superen la malaltia, com els metges i infermers que aplaudeixen els malalts que deixen les ucis, com els hòmens i les dones que cada nit, a les huit, agraeixen amb un aplaudiment, l’esforç heroic del personal sanitari que lluita per salvar les vides dels malalts.
Enguany les estacions del Via Crucis les trobem als hospitals, als menjadors de Càritas, als albergs que acullen els qui viuen al carrer, a les presons, amb persones tancades injustament, en les dones que sofreixen violència de gènere. I és allí on veiem Jesús que pateix i que mor. Però amb esperança (també als hospitals) veiem Jesús ens els malalts que, malgrat que moren, viuran per sempre amb Déu, perquè la vida sempre és més forta que la mort.
En aquest Via Crucis podem pregar amb mossèn Cinto Verdaguer en aquest Divendres Sant, en la pandèmia del Covid-19:
“!Oh creu, dolcíssima creu,
la que Jesús me regala!
me la regala de fang,
la prenc com si fos de plata,
la prenc com si fos d’or fi
de diamants estrellada.
De la creu enamorat
jo ab tot mon ser m’hi abraçava;
mentres m’abrace a la creu
a mi el bon Jesús m’abraçava”
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!