La síndrome de l’escapament (I)

La lupa -veig, veig

Veig tantes persones de tot tipus enganxades als videojocs, a la pissarreta i a les pantalles en general. Els seus problemes són resolt ràpidament amb un clic en la icona tecnoclògica. Passen hores feliços davant múltiples pantalles. Alguns formen colles i es reuneixen en garatges i llocs estratègics per a estar envoltats de videojocs i trobar un escapament.

Objectiu i  símptomes

A què obeeix aqueix impuls d’escapar? L’objectiu és omplir el temps lliure amb quelcom  immediat per a sentir-se útils i valorats perquè la màquina proporciona a l’instant els resultats desitjables. Pero què passa quan l’objectiu no s’assoleix? Es constaten símptomes d’avorriment que provoquen disgustos impulsius, agressivitat i fins i tot violència, doncs se senten descontents amb la seua vida, i, per això, segueixen cercant i trobant-hi un escapament.

El problema -pense que

Diuen alguns pedagogs que el problema està en el buit existencial produït perquè en la vida no han hagut de lluitar per res, doncs els adults els ho han donat tot fet. Molts joves tenen ideals però són idealismes del moment, és a dir, virtuals, doncs els manca el signigicat i el contingut que té l’ideal. L’absència de arrels genera bots existencials i es viu de qualsevol manera, no hi ha relat de vida continuat que tinga connexió amb el passat ni amb el futur. Solament se senten connectats al present.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *