Armilles grogues, un espill on mirar-nos (I)

La forma en què la globalització, fonamentalment dels mercats, està canviant les nostres societats deixa símptomes clars de notables deficiències relacionades amb el repartiment equitatiu dels seus potencials beneficis. un d’aquest símptomes l’hem vist explicitat en les recents revoltes de les armilles grogues a França.

Els analistes polítics del fenomen atribueixen les seues causes a l’abandó que les elits econòmiques i polítiques han fet del món rural francés en no exercir la seua tasca, d’afavorir, mitjançant mesures legislatives i executives, de sosteniment i millora de les condicions de vida dels seus habitants. El detonant fou l’apujada dels impostos al dièsel, un combustible que té alternatives de substitució per al transport urbà però del qual s’és molt depenent al medi rural, tant per als llargs desplaçaments de les persones als centres d’aprovisionament habitual, als de gestió institucional, centres mèdics, escolars, etc. com per al treball. Fou sols la gota que vessà el got d’una “França buida” farta que tot es pense en funció de fluxos econòmics i de votants i molt poc en la qualitat de vida als seus entorns.

La revolta ni tan sols ha comptat amb el seguiment que tingueren altres anteriors en les zones urbanes, tampoc és atribuïble a tendències polítiques de dretes o esquerres. És un moviment transversal de descontent amb una classe política que dóna l’esquena a un món que veu com va empobrint-se progressivament en serveis i en població i entra en un cercle viciós. És açò el que encén els llums d’alarma socials perquè abona el terreny de moviments polítics que, des de l’anomenada a les essències del nacionalisme i la tradició, proposen una tornada a un passat que en els entorns rurals es contempla amb freqüència com un passat millor.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *