Santa Maria Goretti (6 de juliol)

Maria Goretti anomenada familiarment Marieta, era filla d’una família molt pobra. En enviudar la mare, la xiqueta de deu anys va donar mostra de ser extremadament juiciosa en tenir cura dels quatre germans més xicotets i d’altres veïns quan les seues famílies anaven al camp a treballar. Vivien a Ferrier du Conca, quan un veí de dènou anys, Alexandre Serenelli. (Maria Goretti comptava dotze anys en aquell aleshores), la va sol.licitar diverses vegades.. Exasperat el jove davant la resistència de la xicota, li va clavar catorze voltes un punxó. La màrtir es presentà com a reclam per a ser viscut amb tota la seua conseqüència la vida cristiana. La màrtir va morir al dia següent a l’hospital de Nettuno, no molt lluny de Roma, després d’haver perdonat l’agressor; era el 6 de juliol de 1902: ” si el perdone, hi havia dit decididament, i vull tenir-lo juntament amb mi al paradís.”. El jove fou condemnat a trenta anys de treballs forçats. Segons el seu propi testimoni aen 1910 experimentà una conversió, deguda a un somni en què se li va aparéier la màrtir, des d’aquell moment la conducta del jove va canviar i se li va reduir a tres anys la pena. En eixir de la presó ingressà com a germà en un convent de caputxins on va dur una vida exemplar fins al final de la seua vida.

La notícia del martiri de la xiqueta Maria Goretti s.estengué ben prompte per totes parts. La seua canonització, el dia 24 de juny de l’Any Jubilar 1950, fou veritablement extraordinari. No superat fins aleshotres per cap altre esdeveniment similiar. Santa Maria Goretti fou la primera canonitzada com a màrtir de la virtut cristiana, no de la fe. A la seua canonització assistí la seua pròpia mare. I fou la primera canonització, que no es va celebrar a la Basílica de Sant Pere, sinó en la gran plaça. A l’aire lliure, perquèr la basílica, amb tota la seua grandiositat, resultava xicoteta per a contenir la gran multitud de fidels que hi assistiren.

Tal esdebveniment va despertar una gran voluntat d’imitar-la en tot el món catòlic. El seu gest es va presentar com un reclam per a ser viscuda amb la seua conseqüència la vida cristiana. S’edificaren esglésies, s’erigiren altars en el seu honor i sobretot es formaren organitzacions juvenils amb l’objectiu d’imitar el seu exemple de virtut i santitat fins l’heroisme.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *