NECROLÒGICA Adéu a Ramir Reig, el jesuïta proletari Professor de la Universitat de València, especialista en moviments sindicals i socials, involucrat en el naixement de CCOO, militant d’Esquerra Unida i referència dins del món del cristiansme obrer va faltar el passat dissabte a València. Per Violeta Tena (EL TEMPS)

“Discret”, “bo” i “tolerant”, són els dos adjectius que més repeteixen les persones que d’una forma o altra van tindre relació amb Ramir Reig, professor de la Universitat de València, lluitador anti-franquista i un dels referents intel·lectuals de l’esquerra valenciana. Militant d’Esquerra Unida i fundador de Comissions Obreres, fou un dels membres més destacats del moviment de religiosos obrers que, en l’etapa final del franquisme, van combatre la dictadura i ho van fer assumint plenament el discurs de classe.

Nascut a Xàtiva l’any 1936 dins d’una família acomodada, Reig va estudiar el batxillerat als jesuïtes, on va descobrir la seua vocació religiosa però també de compromís amb les persones més necessitades. Va estudiar humanitats i filosofia i va completar la seua formació teològica a Innsbruck, Àustria. L’any 1968 va ordenar-se rector. La seua voluntat, però, no era dedicar la seua vida a predicar la paraula del Jesús. Era aquell un moment de presa de consciència social de què l’ església més progressista no va restar al marge. Durant la dècada dels 60 es crearen les Germandats Obreres d’Acció Catòlica, la Joventut Obrera Catòlica i les avantguardes obreres juvenils, impulsades pels jesuïtes des de les escoles professionals. “L’acció de Reig sempre es va incardinar  en el cristianisme social”, recorda el seu amic i també xativí Vicent Álvarez, amb qui va compartir militància anti-franquista.

En els anys posteriors, Reig imparteix classes a l’Escola Professional de Sant Josep de València. Com ell mateix reconeixia en una entrevista a De la misa al tajo: la experiencia de curas obreros, en les escoles professionals “hi havia una dinàmica, quasi una mística, de formar líder obrers. Per nosaltres les classes tenien sentit, no només per donar-los formació professional, sinó per formar gent que després, dins del moviment obrer, tinguera una actuació destacada”. És també a finals dels 60 I principis dels 70 que Reig inicia la seua vinculació amb el Partit Comunista, una militància que li valdrà la persecució per part del règim franquista Iiinclús una estada a la presó.

Amb l’objectiu d’involucrar-se plenament en la lluita obrera, Reig, com altres companys, opta per proletaritzar-se: sovinteja diverses feines per tal de propagar el seu missatge dins les fàbriques. “A tota Espanya sorgeixen equips de rectors obrers que s’involucren directament en la lluita obrera –explica Joan Sifre, ex-líder de CCOO i amic de Reig-. A València es crea el primer grup al Cabanyal i després a Orriols”. “Van abandonar la seua posició acomodada per entrar a les fàbriques”, recorda Antonio Montalbán, qui fóra secretari general de CCOO .

De fet, Ramir Reig va formar part, ja en la represa democràtica, del nucli que van acompanyar Montalbán al capdavant del sindicat. “Era una persona molt treballadora –rememora Montalbán-. Nosaltres fèiem els pamflets, a la nostra manera, com podíem, I ell s’encarregava de millorar la forma però mantenint el sentit i enriquint el missatge”. Al costat de Montiel, Reig es va fer càrrec de les relacions polítiques, una tasca força adient per a algú de qui tothom destaca el seu “tarannà dialogant”. “Era una persona molt tolerant i respectuosa, la qual cosa no lleva perquè defenguera les seues idees amb vehemència”, recorda Enric Mateu, qui fóra durant anys company de despatx I de departament de la Universitat de València, on Reig impartia assignatures sobre història i estructura econòmica. Per a la història del País Valencià queden els seus llibres Feixistes, rojos i capellans (escrita l’any 1978, junt al seu amic Josep Picó), on abordava la relació de l’església amb la societat valenciana durant el segle XX; Obrers i ciutadans (1982) i Blasquistes i clericals (1986), on abordava la complexa relació del republicanisme blasquista amb la formació del moviment obrer.

Precisament el seu és un dels testimonis que la Diputació de València ha arreplegat en un conjunt d’entrevistes per recordar la memòria dels represaliats valencians durant el franquisme. “Ell fou –assegura Rosa Pérez Garijo, vice-presidenta de la Diputació de València i impulsora d’aquesta mesura- un exemple de vida i de lluita un referent per a tots els qui militem en Esquerra Unida”.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *