Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

21 de juny de 2017
0 comentaris

21 de juny de 1992: ens deixa Joan Fuster

Avui té lloc el 25é aniversari de la defunció de Joan Fuster i Ortells a la ciutat de Sueca. Qualsevol paraula que escriga o diga serà poca per al que ha significat, significa i significarà Fuster per als valencians (que ens enorgullim de ser-ho, un orgull com cal). Ací teniu tot el que diu la Viquipèdia sobre ell.

Us deixe a continuació l’article que el Pare i monjo de Montserrat Josep Miquel Bausset escrivia el passat 13 de juny sobre Fuster al diari de Girona:

El 21 de juny farà 25 anys que morí Joan Fuster a la seva casa de Sueca (Ribera Baixa), la població on havia nascut l´any 1922. Fuster fou un intel·lectual de primer ordre i esdevingué un dels escriptors més importants de la literatura catalana de tots els temps.

El personatge sempre ens havia interessat i de molt jovenet llegírem el seu llibre Nosaltres els valencians, però la grandesa de l´erudit ens la transmeteren de manera plena els escrits que sortiren els dies posteriors a la seva mort. Sobretot, un article de Joan Francesc Mira, que deia així: «Joan Fuster era un fenomen humà que no s´explica per les lleis de la probabilitat. No hi havia res, absolutament res, en la història i la composició d´aquesta societat -vull dir la valenciana, especialment, però també tota la catalana- que fes previsible l´arribada al món d´un personatge com ell. No és previsible que de sobte brolle una font en un desert, o que aparega un taronger en una estepa gelada, o que nasca un gegant en una tribu de pigmeus. Són coses que poden passar, però només una vegada en un segle o menys encara».

Amb els anys el nostre interès pel personatge anà acreixent. Per aquest motiu l´any 2010 anàrem a l´Alcúdia (Ribera Alta) a fer una entrevista al professor Josep Lluís Bausset, que, per a Fuster, esdevingué un referent en l´aprenentatge valencianista i una de les persones que li ensenyaren les claus de l´activisme cultural i polític de les primeres dècades del segle XX. Entre aquests dos grans homenots nasqué una amistat i una admiració mútua que es mantingué sempre.

Aquell dia d´agost tinguérem una llarga conversa sobre el pensador valencià, del qual ens digué: «Fuster és la màxima autoritat en el retrobament del poble valencià. Per a mi és com si estigués viu. Nosaltres el valencians va ser un terratrèmol, un autèntic revulsiu. Deia el que estava soterrat en molta gent i el que ningú no s´atrevia a dir i a fer. Fuster va transmetre a la societat una idea noble i suprema de país que quedarà per sempre».

Fa pocs mesos s´inaugurà l´Espai Joan Fuster a la casa del carrer Sant Josep de Sueca on vivia. També, en els darrers temps, han arribat a les llibreries diferents volums dedicats al savi valencià. Els fonaments del pensament i l´obra de Fuster són molt sòlids, la qual cosa fa que aguantin bé el pas del temps i que continuïn essent necessaris per entendre i interpretar el passat, el present i el futur del País Valencià i del conjunt dels pobles de parla catalana.

 

 

AVUI NO PLOU
13.10.2007 | 9.04
Ja he fet meu el MANIFEST
01.07.2008 | 1.21

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.