Els Papers de Santa Maria de Nassiu

La Declaració Universal sobre Drets Humans, en l’article 25, diu: “Tota persona té dret a un nivell de vida adequat que li assegure, així com a la seua família, la salut i el benestar i en especial l’alimentació, el vestit, l’habitatge, l’assistència mèdica i els serveis socials necessaris; té així mateix dret a les assegurances en cas de desocupació, malaltia, invalidesa, viduïtat, velllesa o altres casos de pèrdua dels seus mitjans de subsistència per circumstàncies independents de la seua voluntat”

I la Constitució Espanyola posa entre els principis rectors de la política social i econòmica, la protecció de la salut i la seguretat social juntament amb el dret a la família i altres, com a principis fonamentals.

La sanitat pública és, amb l’educació i les pensions, un dels pilars bàsics de l’estat de benestar i és també una pràctica de solidaritat dels més sans, dels que disposen de majors recursos econòmics i dels que estan actius laboralment respecte als que estan malalts, inactius o jubilats i disposen de menys recursos. El caràcter públic és fonamental tant per tal de regular les aportacions i garantir la financiació del sistema per tal d’assegurar la cobertura de les necessitats.

Tanmateix el capital financer està veient oportunitats de negoci en els alimenmts i els sistemes sanitaris o d’ensenyament perquè són imprescindibles i cal accedir-hi costen el que costen. Amb l’objectiu de fer-s’hi han muntat una campanya generalitzada per tal de desprestigiar els serveis públics, entre ells els sanitaris, i que afecta a tots els països. A l’Estat estem vient els intents per avançar en la privatització del sistema sanitari, per altra part molt ben vist a nivell internacional per la seua universalitat, fàcil accessibilitat i caràcter equitatiu.