Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Fins fa poc la Humanitat ha estat governada pel poder absolut de grans imperis i durs tirans que han dut les regnes del destí comú. Els éssers humans han viscut sotmesos, fins al punt d’haver d’oferir la seua pròpia vida als designis implacables del poder.

En 1945 es funden les Nacions Unides i uns mesos més tard la UNESCO la constitució de la qual estableix que són els “principis democràtics” de justícia, igualtat, dignitat, llibertat i solidaritat els que han de guiar la convivència i que l’educació ha de contribuir a la formació de les persones “lliures i responsables”, persones que actuen des de les seues pròpies conviccions i no al dictat de ningú, ni emmordassades i atemorides per dogmes, amenaces, cegues obediències o situacions que se’ns mostren irreversibles com ens fan veure molts polítics: cal eixir del túnel de la crisi amb el tribut de caiga qui caiga i d’un poble submís i mut com a testimoni impassible.

No hi ha democràcia genuïna si no es participa, els governants dominen la veu del poble i no governen amb els sentits ben oberts als legítims anhels d’aquest. Per a això cal prendre consciència, eixir al carrer i participar en col.lectius, plataformes i inclús partits polítics que ajuden, faciliten i exigesquen que la voluntat del poble, siga possible ací i ara.