Els Papers de Santa Maria de Nassiu

     És tan greu i tan indignant (i ho dic perquè a mi em passà fa uns dies: rebí una telefonada i la senyora que la feia em pregunta pel marit de la senyora X -ma mare-, el marit ha fet set anys que ens ha deixat, i sense dir qui era ni d’on telefonava, a la qual cosa li vaig preguntar qui era i d’on telefonava, i em va dir que volia parlar amb el marit de ma mare, a la qual cosa li vaig dir que, si no ho sabia, mon pare havia mort feia set anys… i no tingué altra resposta que dir-me “maleducat” i penjar-me el telèfon. Des d’aqueix dia tinc la identificació de telefonada activa) que us el deixe traduït:

“Han “iniciat d’ofici” la revisió de l’expedient d’incapacitat a la meua dona, funcionària d’Educació de la Junta d’Andalusia, que va morir fa més de 12 anys. Fa uns dies vaig recollir una carta al seu nom, a través de la qual, des de la Conselleria de Salut i Benestar Social de la Junta d’Andalusia, signada pel delegat territorial de Salut a Cadis, li comuniquen “l’inici de revisió d’ofici” del grau de la seva minusvalidesa, i que, en dates pròximes, la citaran per a reconeixement. En el món actual, en què tots estem “informatitzats”, en el qual les noves tecnologies de la informació i comunicació han estat tan promogudes i potenciades des de la Conselleria d’Educació, resulta imperdonable i alarmant la dimensió d’aquest error. Jutgen vostès mateixos.” – Rafael Poveda Díaz.