El terme de Xàbia va estar habitat en temps dels ibers i va tenir influències gregues i orientals, com ho avalen les restes arqueològics trobades. És probable que fos una factoria grega. Va ser plaça forta de Sertori i escenari de les lluites entre el rei Leovigild i el seu fill Sant Hermenegild. Era una alqueria musulmana que després de la fundació del Regne de València va passar a dependre de Dénia, aconseguint en 1397, la independència municipal, amb terme propi. En 1612 el rei Felip III li va concedir el títol de vila.
La parròquia de Xàbia va existir sempre. En 1609 era servida per un rector i 11 beneficiaris, en aquest any, el 9 de desembre, va ser creada pel papa Paulo IV un pabordia, el titular, el paborde, podia usar elsmateixos hàbits que el seu homònim de la Catedral de València. El temple parroquial dedicat a l’Apòstol Sant Bartomeu, ésmonument nacional, es va construir amb la doble finalitat de que fos temple i fortalesa, amb la finalitat que servís per defensar-se dels pirates que atacaven des de la mar. L’absis data del segle XIII, però va ser l’arquitecte Domingo d’Urteaga qui el va edificar en 1513. És d’un preciós art ogival, l’harmonia de les seves proporcions acreix el seu valor, destacant la sobrietat i el bon gust en el decorat, l’altar major, gran i xorigueresc, es va construir en 1700. En contrast amb aquesta església està el nou temple, de la parròquia erigida el 29 de desembre de 1953, amb l’advocació de la Mare de Déu de Loreto, a les duanes del Mar, de planta oval, àmplia, edificada amb formigó i que sembla l’estructura d’eun vaixell. En el seu terme es troba el Santuari de la Mare de Déu dels Àngels de la Plana, amb una Casa diocesana d’Espiritualitat
PD: La imatge és de: http://www.bing.com/images/search?q=X%C3%A0bia+iglesia&go=&qs=n&form=QBIR&pq=x%C3%A0bia+iglesia&sc=0-0&sp=-1&sk=#view=detail&id=DA05C8CF5BF94449AE5CB11E75E7256A2BFF60B3&selectedIndex=16, i el text una traducció del full ALELUYA.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Anit, a la zona del port, es van celebrar els “XVII Escacs Vivents”, que és un teatre a l’aire lliure, (molt ben organitzat), sobre un tauler d’escacs. És Festa d’Interés Turístic Nacional.
Sempre hi ha un convidat d’honor, que d’alguna manera participa en el teatre. I cada any la ‘partida-teatre’ tracta un tema diferent. Ahir el convidat era Álvaro de Luna, (El Algarrobo, que en valencià seria El Garrofer, no?). I el tema tractat eren els primitius que habitaven en les coves de Xàbia. Concretament el títol era “El clan de la cova del migdia”. I quan la presentadora i el narrador pronunciaven la paraula ‘cova’, ho feien amb una ‘o’ oberta i preciosa. Tanmateix, tot l’acte es va fer en castellà. Un castellà amb pronunciat accent valencià, però en castellà.
Llevat d’això, va estar molt bé. Recomanable.