Els Papers de Santa Maria de Nassiu

“El passat 9 de juliol a la ciutat de Guatemala va ser assassinat un home bo: el cantautor argentí Facundo Cabral. Home íntegre i recte, compromès en la lluita contra la dictadura argentina i defensor de la justícia i de la llibertat, Facundo Cabral era un cantautor d’una gran sensibilitat i de profundes arrels populars. La seua cançó més coneguda “No soy de aquí ni soy de allá”, va acompanyar la seua vida de plenitud, de vitalitat i de sentit.

Facundo Cabral va nàixer a la ciutat de La Plata (Argentina) el 22 de maig de 1937. Va tindre una infància i una adolescència molt difícil i molt dura, fins al punt que acabà tancat en un reformatori. Als 9 anys ja s’havia convertit en alcohòlic i als 14 va ser empresonat. El contacte amb el jesuïta P. Simón, va ser decisiu per a ell, ja que l’ensenyà a llegir i a escriure i començà a estudiar.

La seua espiritualitat estava influenciada per Jesús de Natzaret i per la Mare Teresa de Calcuta.

El 1970 va compondre la que ha segut la seua cançó més coneguda: “No soy de aquí ni soy de allà, no tengo edad ni porvenir y ser feliz és mi color de identidad”. Facundo Cabral contava que el dia més feliç de la seua vida va ser quan, ple d’emoció, va cantar esta cançó una nit de Nadal a Betlem.

Va haver d’exiliar-se d’Argentina degut a la dictadura militar (1976 – 1983). El 1996 va ser proclamat per la UNESCO Missatger Mundial de la Pau  .

En homenatge a este cantautor tan extraordinari, deixe ací algunes reflexions seues plenes de sentit de l’humor i d’una gran profunditat i bellesa.

Cada matí és una bona notícia. Cada xiquet que naix és una bona notícia, perquè Déu encara creu en nosaltres, perquè si no, no enviaria xiquets al món. Cada home just és una bona notícia. Cada cantant és una bona notícia.

Quan me’n vaig anar de casa (encara era un xiquet) ma mare m’acompanyà a l’estació i en pujar al tren em digué: este és el segon i últim regal que puc fer-te. El primer va ser donar-te la vida i el segon la llibertat per viure-la.

El poeta indi Tagore deia que quan l’home treball, Déu el respecta, però quan l’home canta, Déu l’estima.

Li vaig preguntar una volta a la Mare Teresa de Calcuta: ¿Quan descansa?I em respongué: Descanse en l’amor.

També li vaig preguntar: ¿Quin és el lloc de l’home?I em digué: Allà on els seus germans el necessiten.

Una dona, impressionada pervore a la Mare Teresa dutxant un leprós li digué: jo no faria això ni per un milió de dòlars. La Mare Teresa li contestà: jo tampoc, perquè a un leprós només se’l pot dutxar per amor.

La pregària preferida de ma mare deia: Senyor et demane perdó pels meus pecats, sobretot per haver visitat tans santuaris, oblidant que tu estàs present en tots els llocs. En segon lloc et demane perdó, per haver implorat tantes voltes la teua protecció, oblidant que la meua felicitat et preocupa a tu molt més que a mi. I per últim et demane perdó per estar ací demanant-te perdó, quan el meu cor sap que els meus pecats són perdonats, fins i  tot abans que els faça. Tanta és la teua misericòrdia.

Ma mare creia que el dia del judici final, el Senyor no ens jutjarà un per un (què difícil!) sinó el promig i si jutja el promig estem salvats, perquè la major part de la gent és bona.

El bé és molt més gran que el mal, però no se nota perquè és silenciós. Una bomba fa més soroll que una carícia. Però per cada bomba que destrueix, hi ha milions de carícies que construeixen la vida.     

Un dels monòlegs més bonics de Facundo Cabral és el que fa referència als BOLUDOS, que a l’Argentina vol dir ineptes, necis o estúpids. I fa així:

Per prompte que t’alces, ja trobes boludos.
Hi ha boludos de totes les categories:
El boludo informàtic és un boludo computat.
El boludo buròcrata, que és oficialment boludo.
El boludo optimista que creu que no és boludo.
El pessimista, que creu que ell és l’únic boludo.
L’esfèric que és boludo per totes les parts.
El fosforescent, que es veu fins i tot de nit.
El de sang blava, que és fill i nét de boludos.
I el més perillós de tots: el boludo demagog, que creu que el poble és boludo.

Una altra reflexió de Facundo Cabral i que podem trobar a youtube, és la que té per títol No estàs deprimit, estàs distret, i diu:

No estàs deprimit, estàs distret. Tens cor, cervell, ànima i esperit. Com pots sentir-te pobre i afligit?

No caigues en allò que va caureel tegermà, que sofreix per un home, quan n’hi ha 5.600 milions.

No caigues en allò que va caure ton pare que se sent vell perquè té 70 anys, oblidant que Moisès dirigí l’Èxode als 80 i que Rubistein als 90, interpretava com ningú a Chopin. 

No estàs deprimit, estàs distret, perquè creus que has perdut alguna cosa, quan tot t’ha estat donat. Per tant, no eres amo de res. A més, la vida no te lleva coses, sinó que t’allibera de coses, perquè voles més alt i arribes a la plenitud.

Allò que anomenes problemes, són lliçons. Has d’estar atent al present. El futur és cosa de Déu. Per això Jesús deia: No vos preocupeu pel demà.

No has perdut a ningú! El qui ha mort, simplement se’ns ha avançat, perquè tots anem al mateix lloc! A més, el millor d’ell, l’amor, continua en el teu cor!! Qui podria dir que Jesús està mort?no hi ha mort, hi ha canvi i a l’altra banda t’espera gent meravellosa: Gandhi, Miquel Àngel, Sant Agustí, la Mare Teresa, ta mare i ma mare….

Els diners ens fan desconfiats!

Per trobar la felicitat has d’escoltar el teu cor abans que el teu cap, que està ple de prejudicis!

Fes només allò que estimes i seràs feliç. No faces res per obligació o per compromís, sinó per amor!! Aleshores viuràs en la plenitud i tot et serà possible!

Tu has de ser lliure i feliç per poder fer feliços als altres. recorda a Jesús: estima els altres com a tu mateix!

Reconcilia’t amb tu mateix. pasa’t davant de l’espill i mira que eixa criatura que estàs veient és obra de Déu i decideix ara mateix a ser feliç!

Tenim per a ser feliços la neu a l’hivern i les flors a la primavera, el vi i els mars i els rius, la Divina Comèdia i el Quixot, els boleros de Manzanero, Ravel, Mozart, Rembrant, Velázquez i Picasso.

I si tens càncer o sida, poden passar dues coses: si te guanya t’alliberes del cos i si el guanyes seràs més humil i més agraït, disposat a viure cada instant!!

I encara una última reflexió de Facundo Cabral:

Ajuda als ancians i els jóvens t’ajudaran quan tu sigues vell.

El servei als altres és una felicitat segura, com cuidar la natura.

Si escoltes a aquell que portes dins de tu, ho sabries tot i ho escoltaries tot.

Créixer en l’amor et farà més creatiu, sense límits ni condicions.

La por ens distancia de l’amor.

Eixos són alguns dels pensaments de Facundo Cabral, un home excepcional, un home bo, un gran cantautor que l’odi ha matat, però que no l’ha fet desaparèixer del nostre cor.”

Jordi Bort