Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
22 de febrer de 2013
0 comentaris
QUI, QUAN, ON, PER QUÈ I COM, carta de Juan José Jiménez Blázquez i 26 professors més (EL PAÍS)
Assumisc totalment el contingut del text, us el deixe traduït, i anime a les i els que ens dediquem a l’ensenyament a estendre’l. No crec que, d’una vegada, a la classe política se li caiga la cara de vergonya… i actuen en conseqüència. Bon dia.
“Qui és el valent que es posa davant d’una classe plena i convenç als seus alumnes que tenir uns estudis és important, quan està clar que val molt més el carnet del partit que una llicenciatura universitària?
Quan vam començar els meus companys i jo a viure per sobre de les nostres possibilitats, amb un sou contínuament minvat i la necessitat de viure cada vegada pitjor perquè un eurodiputat pugui viatjar vuit vegades al mes a classe preferent?
On és aquest lloc on reparteixen sobres perquè en pugui agafar un i comprar alguna cosa per a la biblioteca, que per segon any consecutiu té pressupost zero?
Per què un tipus com Carromero, de 27 anys i amb la carrera sense acabar, cobra gairebé 3.000 euros i jo, que sóc llicenciat i porto un munt d’anys cotitzant, me’n porto a la butxaca poc més de 2.000?
Com és possible que la gent protesti quan li porten un filet fred en un restaurant i no estigui permanentment al carrer demanant l’exili per tot aquest reguitzell de persones?
Vaig a començar a deixar-me de foteses i explicar la veritat a classe: no estudieu, feu amics (si és possible, prop de Gènova o Ferraz). No prepareu els exàmens, preneu anabolitzants i augmenteu les vostres glàndules mamàries. No eduqueu la vostra ment, inventeu-vos romanços amb famoses o deixeu-vos prenyar per futbolistes o toreros.
Un país que abandona l’educació, la investigació, la cultura, l’art i la transmissió del coneixement. Una nació que deixa de banda els més febles i protegeix els poderosos i els corruptes. Un lloc on es torturen animals amb llances mentre es tanquen escoles de música, biblioteques i centres culturals.
Aquest és el lloc on visc. Un fangar d’immundícia que cada dia creix una mica més. – Juan José Jiménez Blázquez. Professor de secundària i 26 professors més.”
Comparteix això:
Relacionats
Eleccions sindicals
A Sense categoria
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!