Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

8 de març de 2023
0 comentaris

El 8 de març no és cap festa, de TERESA MOLLÁ CASTELLS (LEVANTE, 8 de març de 2023)

Malgrat que a les diferents manifestacions convocades puga haver-hi ambient festiu amb batucades i música de tabals i dolçaines, el 8 de marcs és una data profundament reivindicativa. És un dia on cal recordar, any rere any, que encara queda molt per fer per a aplegar a tindre una societat equitativament justa entre dones i homes. Molta feina per fer realitat l’agenda feminista que significaria que la igualtat real i en tots els àmbits ha aplegat per a quedar-se.

Deia la filòsofa Simone de Beauvoir que «Nunca olviden que solo hace falta una crisis política, económica o religiosa para que los derechos de las mujeres sean cuestionados» i quanta raó tenia la pensadora…

Tenim molts exemples arreu del món. Però no cal eixir de l’Estat Espanyol per a veure com a Castella i Lleó els va faltar el temps per intentar retallar el dret a la interrupció voluntària de l’embaràs just en el moment que es va formar govern amb el partit ultradretà. O a Múrcia com van intentar imposar l’anomenat Pin Parental. O fins i tot a associacions ultracatòliques intentar impedir que a les escoles es repartiren llibres i materials amb contingut LGTB, com si els drets de les dones lesbianes o bisexuals no foren igual d’importants que els de la resta de dones.

Si alguna cosa he aprés del feminisme és la seua força transformadora de la societat. La seua força constant que ha impulsat grans canvis socials, començant per les sufragistes que van lluitar i, fins i tot alguna va perdre la vida, per a aconseguir el dret al vot de les dones. Un fet que hui en dia tenim assolit, però que cal recordar sovint, sobretot quan s’acosten moments electorals.

Drets que hui podem gaudir i donem per normals com ara l’accés a l’educació, al divorci, a poder triar parella i a contraure o no matrimoni, o al simple fet de caminar o passejar soles pels carrers, i un dels més rellevants, el de poder ser triades per a ser representants a les institucions, tots ells són fites obtingudes per les primeres feministes de la Segona República. També el dret a l’avortament tot i que per un període curt va ser assolit en aquell moment.

Més recentment lleis tan crucials com la de protecció integral contra la violència de gènere o la d’igualtat efectiva entre dones i homes han fet possible un avanç en drets i oportunitats en tots els àmbits.

Però com hem vist, no podem oblidar les paraules de filòsofa Beauvoir, perquè el patriarcat s’amaga darrere de cada cantó com estem veient cada dia. I, a més, i té la capacitat de camuflar-se per a poder mantindre el seu poder i capacitat d’influència encara que siga amb disfresses d’esquerra postmoderna amb posicions clarament neoliberals i individualistes que enforteixen aquesta fèrria aliança entre el patriarcat i el capitalisme que sempre acabem pagant les dones. Com en els casos de la prostitució, la pornografia i els ventres de lloguer on, com ja he dit en altres ocasions, s’utilitzen els cossos de les dones com a matèria primera per fer grans fortunes amb aquests negocis il·lícits.

No, el 8 de març no és cap festa. En una data clarament reivindicativa de l’agenda feminista que és abolicionista de les explotacions reproductiva i sexuals, entre d’altres que encara oprimeixen i violenten dones i xiquetes de tot arreu. I tot això sense oblidar que el feminisme radical, el que va a l’arrel dels problemes, és universalista i solidari perquè si ens toquen a una ens toquen a totes.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.