Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
27 de novembre de 2009
0 comentaris
XELLA
Municipi situat a la part central de la Canal de Navarrés. La superfície del terme és muntanyosa, amb un xicotet sector pla en la part central. Les alçàries principals són Soterranya, amb 324 metres; Montot, amb 417 i Galliner, amb 667. El riu Selllent travessa el terme en direcció sud-oest. Drenen el terme els barrancs del Turc, Matet, Miquel, Culendra, Abrullador, etc. La vila es troba al marge esquerre del riu Sellent, en un xicotet pujol. En 1940 arribà a tenir uns 3.000 habitants. a partir d’aqueixa data ha experimentat un lleuger descens demogràfic, actualment té uns 2.700 habitants. La seua parròquia té per titular la Mare dde Déu de Gràcia i pertanty a l’Arxiprestat d’Énguera-la Canal de Navarrés.
Xella ha estat habitat des de temps remots. En la zona del barranc del Llop existeixen una sèrie de coves, on s’han trobat sílex i ceràmiques que mostren una llarga ocupació humana, des del Mesolític fins al començament de l’Edat dels Metalls. D’aquesta darrera època es coneixen restes a la zona dels Banys, prop de ca Fulgenci; de temps dels ibers s’ha trobat abundant ceràmica amb decoració geomètrica pintada i fragments de gots de vernís negre als Secans Alts; prop, en un barranc al nord-oest, dues lloses que serveixen de pont semblen ser restes dels llindars d’una cara romana i també d’aquesta època són els fragments de terra sigillata que apareixen en unes sitges existents al corral de ca Fulgenci. En un costat de la Penya del Turc, s’obren setze coves artificials, recintes quadrangulars, de sostre en forma de volta, de tres a cinc metres de segment i quatre d’alçària, la cronologia dels quals, igual que els seues homònimes, les conegudes “covetes dels moros” de Bocairent, amb les quals estan relacionades, es desconeix. Xella era un xicotet senyoriu musulmà, quan el va fer seu el rei Jaume I, que el va donar a Pere Dovit en gener de 1250; encara que més tard es va reintegrar a la Corona. El 18 d’octubre de 1341 el rei el lliurà a Tomàs d’Ulmis, de qui passà el 19 de juny de 1356 al comte de Dénia, que el va vendre el 4 d’agost de 1382, a Pere d’Escintelles, i passà posteriorment al duc de Gandia. En temps de Carles de Borja, fills de Sant Francesc, formava una baronia. Darrerament tingué el senyoriu Josep de Bellvís, marqués de Bèlgida.
La parròquia és molt antiga. En temps de l’Arquebisbe Sant Joan de Ribera tenia 90 cases de cristians nous, després de l’expulsió dels moriscos en 1609. L’actual temple és de construcció moderrna. Té una ermita dedicada a la Mare de Déu del Rosari. Són patrons la Mare de Déu de Gràcia i Sant Blai, a qui se’ls celebren festes, igual que al Crist del Refugi.
Comparteix això:
Relacionats
Límits de la tolerància
A Sense categoria
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!