Els Papers de Santa Maria de Nassiu

La nostra consciència viu somnolenta, endormiscada, de vegades rendida a la son.

És un projecte de consciència més aviat. Una flor que esgota la seua bonicor en la recerca de ser fruit. Però la consciència s’adorm, es deixa adormir-se, emblanquinar-se d’irresponsabilitat. Com la meua consciència avui, que ha deixat d’escriure el corresponent pamflet. I potser perquè ella ha volgut mirar-se a l’espill i, en compte d’endevinar-se en les seues virtuts, ha vist allò que una consciència veuria si fóra tota desperta. La consciència com a ferida tan sensible al simple traginar del vent. La consciència cara a cara amb la mort, que ens arranca a mossos tot allò que som. Amb tot, necessitem desamagatallar-nos, almenys fer nàixer un altre llenguatge, que no siga el que ja sabem, que no condueix enlloc.