per Àngel Canet Català.
Encara sort que m’arriben les revistes que m’ajuden a pensar, a aprofundir en les coses, a veure les causes i conseqüències. Cada dia arriba una bona ració de novetats. Però, des de quins interessos estan escrites? Em calen informacions i documentació crítica, per tal de poder-me fer un judici seré, equilibrat dels esdeveniments i de les realitats. No tot val. I és molt difícil ser persones crítiques, pensar, aprofundir. Ahí està tota la immernsa campanya al voltant de la pesta aviar –i ara de la grip A-, i tan poquet com es parla dels morts per la misèria. Quant es diu de l’horrorosa violència domèstica i tan poquet sobre la sinistrabilitat laboral, molt sobre el món del joves i poc de la presència dels grans a la vida normal.
Es parla molt sobre el cas Gürtel i a penes res sobre la llei de desenvolupament rural. Se’ns conten les meravelles de la sanitat al pobles però no es diu quants ajuntaments i esglésies estan sense barreres arquitectòniques… i no diguem dels països dels Tercer Món. Normalment no existeixen, no es parla de les seues necessitats brutals i de la seua realitat.
Darrere de cada notícia, darrere de cada informació es veuen ocults molts interessos económics, polítics, socials, religiosos… i allò roí és quan la persona és el que menys importa.
Arribe a pensar, de vegades, que intenten imposar-nos els temes i les realitats, no les que poden resultar més interessants per a nosaltres sinó per a altres fins.
Per això, enmig de tants mitjans de comunicació i informació, opte per llegir-me algun llibre que no siga best seller, algun article d’anàlisi, veure alguna pel.lícula encara que no siga taquillera, o dedicar el temps a escoltar els grans. Igual després no sé escoltar el telenotícies.
Bon estiu!