Els Papers de Santa Maria de Nassiu

19 d’agost de 1910

Hui fa 102 anys que va nàixer el nostre pare. I serà la primera volta que celebrarem el seu aniversari sense ell. O millor dit: sense la seua presència física entre nosaltres! Perquè de fet, el seu record és ben viu! Com ho és també el seu exemple i el seu testimoni de vida. Una vida plena de sentit! Una vida dedicada a la lluita per la llibertat i pel redreçament nacional del País Valencià.

Sempre amb una actitud discreta i senzilla, lluny de protagonismes i de ganes de figurar, el nostre pare va ser per damunt de tot un home coherent! Quan veiem tantes incongruències i tantes mentides, fraus, enganys, trampes i jocs bruts, el nostre pare va ser sempre un home honrat i honest, fidel als amics i al país.

Inquiet i sempre amb ganes d’aprendre, el nostre pare era, com deia el periodista de Levante Paco Cerdà, “un curiós insaciable i un home de paraula. I seua paraula és com la dels hòmens del trinquet: sagrada”. El nostre pare no anava amb ambigüitats! Quan una cosa era blanca, no deia que era negra. O grisa!   

Per això l’amic Bernat Clari deia del nostre pare en la concessió del Premi Important, l’octubre de 2010: “Bausset, per transformar la societat, utilitza com a única arma de combat la paraula”. I, tot seguit, descrivia en aquests termes el seu tarannà: “fidelitat a la terra, als nostres símbols i a la nostra llengua. I actuar amb rebel·lia davant les injustícies”. Per tot això, Clari definia al nostre pare com un home “honest, honrat i bona persona, a més de coherent”. Millor descripció impossible!

Cada any, el 19 d’agost, a la platja de Piles, la nostra casa s’omplia de gent que venia a felicitar-lo: Gabriel i Roser des de Miramar; Paquita d’Alfarrasí i Carmen d’Ador; Toni de Xeraco i Vicent d’Oliva; Bene de Vinalesa; Presenta, Ivan, Ricard i Irene i Josep i Mª Carmen, amb el seu nét Arnau, de l’Alcúdia; Enric i Tona de Piles; Joan i Imma d’Alzira, i l’amic Santi Vallés. I segur que me’n deixe molts més.

I de la tertúlia d’El Micalet: Francesc Jover, Antoni Signes, Ramon Trullenque, Agustí Ventura, Vicent Moreno i les seues dones. I no cal dir els meus cosins i els meus nebots, que s’unien amb goig a la festa.  Fa dos anys, amb motiu del centenari, van ser més de cent els amics que vingueren a felicitar-lo!

El nostre pare sempre es va sentir orgullós dels seus amics! De la fidelitat a l’amistat! I també dels seus exalumnes.

 El pare per damunt de tot va ser un home obstinat i lluitador, com deia Santi Vallés en aquest mateix diari hui fa dos anys: “Sense reparar en els obstacles i desafiant el poder establert, Bausset és la viva estampa de la lluita de David contra Goliat, la lluita d’aquell que en lloc de la força sempre utilitza una fina intel·ligència per a vèncer els intolerants i aquells que ataquen el valencià”.

Hui serà el primer any que celebrarem l’aniversari del pare sense la seua presència física. I serà el primer any que a la nostra casa, a la platja de Piles, no se sentirà l’acordió de Toni, i els cants de tants i tants amics que venien a felicitar-lo.

Amb tot, aquest 19 d’agost serà el 102è aniversari de naixement d’un home que ha estat  estimat per la seua família i pels seus amics i del qual guardarem per sempre un record agraït per la seua vida, pel seu exemple, per la seua fidelitat al País i a la seua gent! I per la seua trajectòria irreprotxable, que ningú no pot tacar!!

102 anys d’honestedat i de patriotisme. 102 anys d’exemple, de rectitud de vida i de estimació per la família, pels amics, pel País!

La senyera del rei Jaume I que cobria el seu cos, en l’enterrament, ens compromet, com a fills de Bausset, a defensar la llibertat del nostre País.

                                                                            Teresa, Josep Miquel i Matilde Bausset 

PD: Vull donar les gràcies a Josep Lluís, monjo de Montserrat, per haver-me facilitat el text i la fotografia que acompanya l’apunt.